Pensions, salaris i vida digna: el mateix combat

Ens volen fer creure que el debat sobre les pensions és una qüestió que afecta únicament la gent gran, com si fora un problema alié a la resta de la societat. Aquesta visió interessada amaga una realitat molt més profunda: les pensions estan directament vinculades als salaris, a la precarietat laboral i a un model econòmic que condemna treballadores i treballadors a viure amb dificultats abans i després de la jubilació. Al País Valencià, aquesta realitat es manifesta amb especial duresa.

El nostre territori pateix des de fa dècades un model productiu basat en salaris baixos, temporalitat i ocupació precària, agreujat per un infrafinançament crònic que limita la capacitat de garantir serveis públics i polítiques socials suficients. Els salaris al País Valencià se situen sistemàticament per davall de la mitjana estatal, i això té un impacte directe en les cotitzacions i, en conseqüència, en les pensions. Treballar ja no garanteix viure dignament, ni durant la vida laboral ni quan arriba la jubilació.

Cotitzar menys hui significa pensions més baixes demà. No és una amenaça abstracta, és una certesa que ja colpeja milers de persones pensionistes valencianes que, tot i haver treballat tota la vida, perceben pensions insuficients per afrontar el cost real de la vida. Les pensions mitjanes al País Valencià continuen estant per davall de la mitjana estatal, una desigualtat que no és casual, sinó conseqüència directa d’un mercat laboral precaritzat i d’un sistema que perpetua les diferències territorials.

Quan s’anuncia que les pensions pugen d’acord amb l’IPC, sovint s’omet una part essencial de la realitat. L’encariment de l’habitatge, especialment greu a moltes comarques valencianes, així com el cost de l’energia, de l’alimentació i dels serveis bàsics, no es reflecteix de manera equitativa en els índexs generals. La inflació castiga amb molta més força les rendes baixes, tant les de les persones pensionistes com les de les treballadores i treballadors que amb prou feines arriben a final de mes.

Per això és un error, profundament interessat, enfrontar generacions, com si els drets de les persones pensionistes posaren en risc el futur de la joventut. Aquest relat, impulsat pels poders econòmics, pretén ocultar el veritable problema: un model que condemna la joventut valenciana a la precarietat i, alhora, condemna les persones jubilades a pensions insuficients. Defensar pensions públiques dignes és defensar salaris dignes, ocupació estable i un futur amb drets per a les generacions que venen.

El conflicte real no és entre joves i majors, ni entre persones en actiu i pensionistes. El conflicte és entre una majoria social que vol viure amb dignitat i un model econòmic i social que normalitza la precarietat, privatitza drets i converteix les necessitats bàsiques en negoci. Al País Valencià, aquesta lluita passa necessàriament per acabar amb l’infrafinançament, millorar els salaris i reforçar els serveis públics i un sistema públic de pensions suficient i solidari.

Les pensions no són un privilegi ni una despesa excessiva. Són un dret col·lectiu, fruit de l’esforç compartit de generacions senceres de treballadores i treballadors valencians. Defensar-les és defensar-nos totes i tots. Perquè el que està en joc no és només com vivim quan ens jubilem, sinó com vivim ara i quin futur volem construir al País Valencià.