Cartes a Seràpia 8: D’acord Sera, has de fugir de València

Estimada amiga Sera, si vales, bene ets, ego valeo. Com t’he dit per telèfon, estic d’acord amb la decisió que has pres, de canviar d’aires i d’ambient, mantenint contactes epistolars amb alguns amics, entre els quals sempre m’has tingut. Jo ja et vaig aconsellar, després d’acompanyar-te en el soterrar de Joan i en els dels teus pares, que marxares a Barcelona o a Roma, on tenies ofertes de treball i que t’espolsares les espardenyes com sant Vicent i per això estic content que ho faces ara. També crec que és un encert que hages decidit renovar la casa que era dels teus sogres en aquell poblet de l’Alt Palància. Ves-te’n i no mires enrere., com féu la dona de Lot.

Tampoc has de pensar que prens aquesta decisió massa tard, perquè ho fas havent complert molt bé amb el teu treball a la Universitat, on has estat una molt bona professora i has assistit els teus pares fin el final. Si afegeixes la teua col·laboració poltica en el partit i que has estat una excepcional amiga dels teus amics, crec que et correspon que gaudisques de la jubilació. I abandona el cotxe i demana un taxi quan t’hages de desplaçar, perquè guanyaràs temps i diners. La feina que has de fer ara és la que t’abellisca, escriure algun article “profètic” com t’agrada, escriure’ns als amics i amigues i descansar. Si tens ganes de rellegir els nostres autors preferits, mira el que tens per casa i demana’m el que tinga jo (Sèneca, Ovidi, Catul, Virgili...) i te’ls faré arribar. Et queden un bon grapat d’anys, perquè ets de família de resistents, tens la pensió i amb això te’n sobra per sobreviure.

Per altra banda, ara no és com quan acabàrem la carrera i marxar a qualsevol part del món era una aventura complicada, perquè ara treballant en casa, per internet mantenim el contacte amb tot el món. És el que jo vaig fer fa més de dos anys, quan decidírem venir-nos-en a Mallorca, prop dels dos fills i dels dos néts. No és el mateix que faràs tu perquè a Palma hi ha una intensa vida cultural, però en canvi tu estaràs a un tir de pedra de València. Així que no t’ho penses més, corre cap a l’aventura, tens les mans més lliures que una col·legiala. I dedica’ns algun pensament, de tant en tant, que jo ja els difondré.

Amb aquesta carta te n’he escrites 8 i el compromís era fer-te’n nou. La darrera, doncs, te l’escriuré quan ja seràs ben calenteta, en la casa ben endreçada i respirant l’aire pur de la serra: és el teu descans de guerrera¡