Mamdani com espill

Anoten aquest nom: Zohran Mamdani. És socialista, migrant, musulmà i alcalde de Nova York. Ha jurat el càrrec acompanyat del jueu Bernie Sanders i la congressista progressista Alexandria Ocasio-Cortez. Ha promès congelar el lloguer en apartaments de renda protegida i l’increment d’impostos als més rics. Diran que, després del temps, les promeses són les que acusen més la relativitat, però Mamdani és una glopada d’aire fresc quan tants dirigents fan olor d’aire resclosit. Marca el camí de l’esquerra, sense por i sense complexes davant el capitalisme (“Atacar unilateralment una nació sobirana és un acte de guerra”, ha dit sobre l’atac a Veneçuela). Mentre no canvie, hi ha esperança.

Prenc la notícia anterior com excusa per sumar la meua firma a moltes altres que insten a recuperar la il·lusió per un projecte comú de l’esquerra. Si Mamdani ho ha fet a Nova York també podem fer-ho a les Espanyes. Cal un pacte de l’esquerra alternativa per Il·lusionar l’electorat. L’ascens electoral de la dreta ha fet sonar les alarmes, i davant l’emergència cal buscar la unitat per les coses que compatim, en lloc d’enfrontar-nos per les coses que ens separen. La unitat genera il·lusió, i la il·lusió apadrina l’èxit. Si la unitat fou possible a Extremadura, és suïcida que no ho siga a l’Aragó.

Aquest front d’esquerres ha d'articular-se sobre un seguit de valors que han sigut sempre patrimoni de l’esquerra: polítiques d’igualtat, solidaritat, lluita per les llibertats, defensa de la sanitat i educació públiques, sensibilitat ecològica, pacifisme, etc. Una coalició plurinacional al Congrés i una candidatura unitària als parlaments autonòmics. Òbviament, al País Valencia dita confluència ha de conformar un projecte marcadament valencià com una senya més d’identitat. En resum: blindar la unitat, evitar la fragmentació i respectar la diversitat. Sumar esforços per restar debilitats. Ho deia La Fayette, figura clau en la Revolució Francesa: “Si no anem junts acabaran penjant-nos d´un en un”.