La dreta espanyola, entre la irrellevància política i la il·legalitat internacional

La reacció del Partit Popular i de Vox davant la intervenció nord-americana a Veneçuela i la captura de Nicolás Maduro no sols resulta políticament irrellevant, sinó que incorre en una deriva preocupant: la normalització d’una actuació que vulnera de manera flagrant el dret internacional, les resolucions de les Nacions Unides i els principis bàsics sobre els quals es fonamenta la legalitat europea.

Cal començar desmuntant una de les grans falsedats interessades que la dreta espanyola fa temps que difon: el Govern de Pedro Sánchez no va reconéixer en cap moment els resultats electorals proclamats pel règim de Maduro. Espanya, alineada amb la Unió Europea, va qüestionar la transparència del procés i va exigir garanties democràtiques. No hi va haver aval, no hi va haver reconeixement ni complicitat. Hi va haver diplomàcia responsable.

Tanmateix, PP i Vox han preferit substituir els fets pel relat. Veneçuela no els interessa com a país ni com a poble; els interessa com a arma llancívola contra Pedro Sánchez. Tot val si serveix per desgastar l’adversari polític intern, fins i tot aplaudir una intervenció militar estrangera sense mandat internacional i sense conseqüències clares per a la democràcia veneçolana.

I ací es troba el nucli del problema: celebrar una acció de força contra un govern sobirà sense un mandat exprés del Consell de Seguretat de l’ONU és il·legal. No és una qüestió ideològica, és una qüestió jurídica. El dret internacional és molt clar: cap Estat pot intervenir militarment en un altre sense autorització expressa de les Nacions Unides, llevat de casos de legítima defensa immediata. Res d’això concorre en aquest cas.

La postura del PP i de Vox no sols ignora deliberadament els dictats de l’ONU, sinó que també xoca frontalment amb els principis fundacionals de la Unió Europea. Les lleis i els tractats europeus estableixen que la política exterior comuna ha de regir-se per la defensa de la pau, l’estabilitat internacional i el respecte a la sobirania dels Estats. La UE no legitima segrestos de caps d’Estat, ni operacions unilaterals, ni aventures geopolítiques al marge del dret internacional.

Resulta especialment grotesc que aquells que s’omplin la boca parlant de legalitat, ordre i sobirania nacional aplaudisquen ara una actuació que obre un precedent perillosíssim. Si hui es justifica a Veneçuela, amb quina autoritat moral es condemnaria demà una acció similar de Rússia, de la Xina o de qualsevol altra potència en un altre país? La legalitat internacional no és un menú a la carta.

Vox, en la seua alineació acrítica amb el trumpisme, ni tan sols ho dissimula: tot allò que faça els Estats Units sota un lideratge autoritari és celebrat com un acte d’alliberament. El PP, per la seua banda, actua per arrossegament, per por de perdre el vot més radicalitzat, renunciant a qualsevol indici de política exterior seriosa i autònoma. No lidera: segueix.

Tots dos partits utilitzen, a més, el dolor legítim de l’exili veneçolà com a escut emocional per justificar allò que és injustificable. És un ús cínic del sofriment alié. Defensar la democràcia no consisteix a aplaudir intervencions il·legals, sinó a enfortir el dret internacional, per imperfecte que siga.

La conclusió és clara: la postura del PP i de Vox no contribueix a la pau, no ajuda Veneçuela i no defensa la democràcia. És una posició irrellevant des del punt de vista diplomàtic, irresponsable des del punt de vista polític i il·legal des del punt de vista jurídic.

En un món cada vegada més inestable, normalitzar que les grans potències actuen al marge de l’ONU no és valentia ni fermesa: és temeritat. I aquells que hui aplaudeixen aquesta deriva no estan defensant la llibertat, sinó erosionant els mateixos principis que diuen protegir.

Per damunt de tot ha d’estar la pau mundial, el respecte al dret internacional i la convicció que cap país té dret a decidir unilateralment el destí d’un altre. Tot el que no siga això és propaganda. I, en aquest cas, propaganda perillosa.