Consideracions sobre el PAI del Grau (1)

Presentada per l’Ajuntament de València el 14 de juliol passat, la proposta per al PAI del Grau creiem que necessita ser reflexionada i valorada a fons atesa la importància estratègica d’eixe espai per a la ciutat. La seua localització geogràfica veïna dels barris del Districte Marítim, la potència dimensional de l’àrea i el seu protagonisme en el paisatge litoral demanen un ample debat ciutadà. L’objectiu es que el projecte resolga amb coherència les necessitats de Valènciai oferisca una reconeixible qualitat urbana.

La proposta que coneguem del PAI del Grau consisteix en edificar 18 torres que, situades en una gran àrea enjardinada, no estan connectades amb les trames urbanes veïnes de la ciutat. Aliè als barris residencials contigus, eixe tipus d’urbanisme i d’arquitectures no generen vida urbana als espais públics. Els jardins amples que els envolten no solen funcionar en no tindre intensitat d’us ciutadà (l’escassedat de vianants no facilita la trobada de gent), perden atractiu i sovint són viscuts com a desangelats, per bé que sobre el paper pareguen ser bells. Eixe urbanisme no crea relacions socials i propicia edificis “ensimismados”, segons l’encertada expressió de l’arquitecte Adolfo Herrero (Levante-EMV, 8/11/2018). Per contra, la retícula constituïda per illes entre carrers, la ciutat construïda heretada d’eixamples com el de València, que te diverses expressions formals, reuneix les millors condicions d’urbanitat a les nostres ciutats.

El model o tipologia de torres repetides en mig del buit s’ha assajat sense èxit en diverses capitals del planeta, en produir-se àrees on no es genera teixit urbà de relacions. Eixos edificis funcionen com a ressorts autònoms i, normalment envoltats per tanques, donen l’esquena a l’espai públic. La proposta del PAI del Grau no n’és diferent.

Una formulació primerenca d’eixes arquitectures la va fer Le Corbusier amb un projecte de “torres en el parc" en els anys vint del segle passat, una línia que va abandonar prompte. Es tracta d’un model clarament fracassat. Les correccions a eixe urbanisme, actualment ben reconegudes, s’iniciaren amb l’obra de Jane Jacobs (Mort i vida de les grans ciutats, 1961), que explicava com persones, carrers i densitats fan la ciutat. També ho va explicar Jan Gehl en el seu llibre La humanització de l’espai urbà (1971): Gehl proposa construir la ciutat des de l’espai públic per a arribar a l’espai edificat parcel·lat. Tot el contrari del que planteja la proposta del PAI del Grau, on la trama urbana desapareix. Entre nosaltres, convé recordar a Ramón López de Lucio i Agustín Hernández-Aja, que han estudiat els efectes negatius per a la urbanitat d’eixos espais lliures.

L’àrea del PAI està envoltada per les trames urbanes del Grau, Natzaret-Moreres, l’avinguda de França i la prolongació de l’Albereda, així com pel futur Parc de Desembocadura. És un embolcall de barris residencials de densitats mitjanes on predomina l’horitzontalitat, ordenats amb vies urbanes, que contrasta al complet amb el disseny del PAI que està definit sense diàleg ni transició amb les trames veïnes. El PAI proposa connectar amb una via forta Natzaret i el Grau-port travessant l’àrea, una pseudoavinguda que, pel seu caràcter i posició, més aviat evolucionarà a via ràpida. L’àrea del PAI i, per tant, les torres residencials, queda pràcticament encerclada per unes artèries grans de trànsit, quan haurien de ser bàsicament vies d’accés veïnal. Això no és una xarxa relacional amb els barris situats al nord i el sud del PAI. A més, la prolongació de l’Albereda com a via de tràfic rodat i amb aparcaments no ajuda a la connexió verda amb el jardí del riu.

La proposta derivarà en gran part a torres d’habitatges de luxe, creant-se un conjunt d’estereotips sense significativa identitat ni qualitat urbana adequada aValència. La imatge estètica que generaria com a cornisa litoral de la ciutat és d’escàs interès: les torres passarien a tindre un protagonisme abusiu, cridaner, alhora que impersonal en el paisatge. I amb la proposada torre per a la Marina el front marítim obert es transformarà en una pantalla de torres.