Un fatxenda a l'ala oest

Donald Trump ens té acostumats a rebre la seua felicitació per l’arribada del nou any d’una manera molt original. Fa cinc anys els seus seguidors van assaltar el Capitoli encoratjats per ell a lluitar fins la mort perquè evitessin que el Congrés validés la seua derrota davant Biden, les imatges dels assaltants destrossant el Capitoli, comandats per líders de organitzacions d’extrema dreta com els Proud Boys i els Oath Keepers, van donar la volta al món. Aquest any la felicitació del fatxenda ocupant de l’Ala Oest de la Casa Blanca semblava un remake del film “Apocalypse Now”amb un grup de helicòpters llençant bombes, no sobre els arrossars vietnamites sinó sobre barris habitats de la capital veneçolana, dissortadament ni Trump es el Tinent Coronel Kilgore, interpretat fantàsticament per Robert Duvall, ni al cel de Caraques sonava Wagner perquè dubte que un individu com Trump conega la partitura de “La cavalcada de les valquíries”. En aquesta ocasió les bombes no eren d’atrezzo, eren assassines. 

L’atac i el segrest del president Maduro i la seva dona per part dels “Delta Force” va ser també un atac al Dret Internacional a les institucions basades en ell, i a la democràcia, amb una grollera excusa, acusar, sense proves, a Maduro de narcotraficant, i més quan feia un mes havia indultat a Juan Orlando Hernández, expresident d’Hondures condemnat per un tribunal de Nova York a 45 anys de presó per haver introduït 400 tones de droga als Estats Units. Amb el pas dels dies va quedar clar el que Trump desitja: el petroli i altres béns dels veneçolans. Tot un President dels USA convertit en un vulgar pirata.

Donald Trump és un personatge perillós per a la democràcia, actua com un mató de pati de col·legi que es dedica cada dia a amenaçar els seus condeixebles i robar-los el berenar i el patinet. La intervenció militar directa per capturar un cap d'estat en exercici, independentment de la legitimitat democràtica, representa una ruptura frontal amb el dret internacional. Trump ha actuat unilateralment, ignorant el Consell de Seguretat de l'ONU i aplicant la Doctrina Monroe: “Amèrica per alsAmericans”, basant-se en una interpretació extensiva de la seguretat nacional dels EUA. Aquesta manca de legalitat internacional deixa Veneçuela en uns llimbs jurídics: un país on el president ”legítim" per uns és un presoner als EUA, i la presidenta"constitucional" per altres és la successora d'un règim totalitari. 

Veneçuela comença el 2026 en un tauler de joc on les peces s'han mogut violentament però el final de la partida encara sembla llunyà. La continuïtat del chavisme sota Rodríguez busca el reconeixement d'estabilitat, l'oposició de Machado busca la legitimitat democràtica i els EUA de Trump busquen un canvi de règim a qualsevol preu. De moment tots els que han aplaudit la invasió del seu país per un país estranger i el segrest del seu president hauran d'esperar, Trump no pensa, de moment, deixar que es convoquen eleccions, no ha vingut a dur la democràcia a Veneçuela, ha vingut a emportar-se el seu petroli, i de passada enviar un avís al món, cridant a la cara de tots que ell no té més llei que la que eix del seu engonal. Mentrestant no es parla de les relacions Trump/Epsteien.