Consideracions sobre el PAI del Grau (i 2)

El verd, el delta

El territori del PAI del Grau s’ha presentat com un futur delta verd. La seua àrea és contigua a la del Projecte del Parc de Desembocadura, final del Jardí del Túria que articula València de ponent a llevant. D’inici, caldria que el PAI s’ajustara al disseny d’eixe Projecte (guanyador del concurs corresponent), però la continuïtat, singularitat i possibilitats de la desembocadura demanaria un tractament unitari, fraternal, del projectat Parc i tota la superfície est del PAI. Entre unes altres raons, s’ha d’evitar que la zona quede com un component residual entre torres i avingudes.

Requisit de sostenibilitat és la integració de la natura en la ciutat: masses arbòries ben triades, canals d’aigua, límits a la pavimentació... condicions pròpies dels parcs urbans. Els jardins que proposa el PAI, en cert sentit, esdevenen jardins “privatitzats” per als que habiten les torres, cosa ben distinta de com s’usa l’actual Jardí del Túria.

La ciutat té una gran oportunitat si el Parc de Desembocadura absorbeix tot el front marítim del PAI. La nostra alternativa seria que es tractara com a bosc, una proposta primigènia feta els anys setanta, i amb l’aigua com a protagonista substancial del parc. Els recorreguts per a vianants i els verds frondosos són millors elements connectors i articuladors de la ciutat que les vies de trànsit asfaltades, com demostra el millor exemple que tenim: el propi Jardí del Túria. El Parc de Desembocadura, o parc de l’est, com skyline seria més original que les torres.

El PAI manté el cementiri del Grau i l’estacioneta del tren però no sembla haver considerat la qüestió de la història del territori de l’àrea del PAI. No hi consten les antigues sendes i trama del barri de Cantarranes, com es relacionava amb el Grau i Natzaret o la transició entre indrets i barriades del litoral.

L'habitatge públic i el negoci immobiliari

El govern de l’Ajuntament actual ha cedit a un agent urbanitzador privat el projecte i construcció del PAI del Grau, però podria gestionar-lo ell directament, destinar-lo a augmentar el parc públic d’habitatges i fer una proposta de qualitat arquitectònica. L’Ajuntament mostra excessiva confiança en les grans promotores immobiliàries que, com és habitual, s’orienten al negoci, el prioritzen i no estan interessades en l’habitatge assequible/social. Sovint, eixes immobiliàries es queden amb el gros dels beneficis i procuren que la administració pública carregue amb el màxim possible dels costs de la inversió urbanitzadora i els equipaments necessaris.

El PAI del Grau projecta construir 3200 habitatges, dels que 870 (un 27%) seran VPP (vivendes de protecció pública); d’aquestes, 220 són dotacionals (correcte). Fàcilment, les torres projectades seran d’alt standing. Atès el problema de l’habitatge que pateix València i la dimensió de l’àrea del PAI, per què l’Ajuntament no ha donat prioritat a construir habitatge protegit i assequible per a joves, majors i famílies de baixos ingressos? De lloguer o venda, amb la varietat de tipologies necessària i edificades amb col·laboració público-privada.

La complexitat dels problemes de l’habitatge exigeix actuar en diverses direccions i la més important és generar vivenda pública assequible. Actualment, l’oferta bàsica a València es desplega en construir vivenda lliure, quan les necessitats no són eixes. La ciutat té una oportunitat important d’abordar un problema de primer ordre social que el PAI del Grau no contempla, ni de bon tros, amb la magnitud necessària. L’Ajuntament podria exigir, no hi ha cap obstacle legal, una majoria substantiva d’habitatges protegits per al PAI (Article 33, apartat 1 del Decret Legislatiu 1/2021 de la Generalitat Valenciana).

La nostra conclusió és que el projecte de disseny i model d’edificis que proposa el PAI del Grau no és l’adequat perquè no fa ciutat. Les arquitectures a projectar haurien de configurar trames urbanes que generen espais públics de vida social. S’han de mesurar les densitats a construir i dissenyar tipologies residencials en continuïtat funcional i social amb els barris que envolten el territori del PAI, és a dir, en diàleg i connexió amb les trames existents. En eixe sentit, trobaríem lògic integrar l’est de l’àrea en allò previst del Parc de Desembocadura, creant un “delta” verd amb el protagonisme de l’aigua i amb el caràcter de bosc. El PAI del Grau hauria d’albergar una substancial majoria d’habitatges de protecció pública i prioritzar la urbanitat. Se n’hauria de reorientar al complet amb la participació de la ciutadania i professionals de l’urbanisme i l’arquitectura.