Saltar al contenido principalSaltar al pie de página

Opinión | Perquè em dona la gana

València

El “nou ordre” mundial

Archivo - Donald Trump, presidente de Estados Unidos

Archivo - Donald Trump, presidente de Estados Unidos / CARLOS BARRIA - Archivo

Quasi podríem començar dient que de “nou” té ben poc, perquè si tirem la vista enrere podem comprovar certes “coincidències” amb els moments previs de la Segona Guerra Mundial i amb el feixista de Hitler. Feixista i assassí, tot cal dir-ho. I Trump ja ha demostrat que pot, com a mínim, igualar-lo.

Si Hitler tenia com a objectiu acabar amb els jueus, Trump vol expulsar del territori nord-americà a les persones llatines, immigrants amb situació regularitzada o no. L'odi dels dos cap als jueus per part de Hitler i cap a les persones llatines per part de Trump és públic i notori.

Una altra “coincidència” és el tema de què tots dos volien annexionar-se altres territoris, com és ben sabut. L’expansionisme és una característica que els uneix i el president nord-americà ja ho ha demostrat segrestant al president de Veneçuela i dient que la “tutelarà” fins que necessiten el seu petroli. I per si no n'hi hagués prou, ja ha avisat que vol “comprar” o envair Groenlàndia que és territori europeu per pertànyer a Dinamarca. Tot el món deu recordar el que va passar amb l’annexió de Polònia per part de Hitler, després d’haver envaït altres territoris europeus com Àustria o Txecoslovàquia. Concretament amb la invasió de Polònia va començar la Segona Guerra Mundial.

Com anem veient, hi ha moltes semblances entre aquests dos individus. Sobretot que tots dos volen governar el món a qualsevol preu i sense tindre en compte el cost en vides humanes.

El dos, també van dur a terme o han col·laborat amb genocidis. Hitler amb els jueus i Trump està recolzant el Gaza.

Un altre aspecte que tenen en comú és el menyspreu al dret internacional que tots dos han violat sense cap escrúpol i sense tindre en compte les conseqüències de qualsevol classe que hi puga haver.

Mentre escric aquestes lletres recorde que no són els únics amb aquests perfils. Són més els líders arreu del món que tenen les mateixes ànsies expansives i, per tant, annexionistes. Parle del genocida Netanyahu i de Putin.

Tots quatre tenen perfils molt semblants pel que fa al menyspreu de la vida. Són homes autoritaris a les quals no els agrada que se’ls porte la contrària i, pel que sembla amb perfils narcisistes i amb molt baixa tolerància a la frustració.

Si la invasió de Polònia, com he dit abans per part del genocida assassí de Hitler, va comportar la segona gran guerra, qui no diu que si Trump s’annexiona Groenlàndia no serà l'inici de la tercera?

Cal recordar que l’Orient Mitjà és, en si mateix, un vertader polvorí, amb Israel i l’Iran amb armes nuclears i amb personatges al capdavant els quals governen el país com si de la seua pròpia casa es tractara i això sembla molt perillós. Molt. I tot adobat amb molta testosterona i sense dones que puguen buscar desactivar la situació. Perquè crec que en el fons busquen veure qui de tots té més poder. Una situació molt complicada on hauria de ser més necessària que mai la mediació per part de països que no es vegen directament afectats.

I mentre aquí, a l’Estat Espanyol, el PP fent el més espantós dels ridículs amb les declaracions del seu líder nacional Feijóo no va tindre millor idea que vincular (de nou) a Maduro amb el govern espanyol sense tindre en compte tota l'estratègia de la diplomàcia internacional. No sap obrir la boca sense dir alguna cosa sense massa sentit i, de vegades, crec que ni ell mateix sap el que diu. Qui li escriu el que ha de dir s’ho hauria de fer mirar perquè el que passa en Veneçuela amb Trump o amb Maduro és una qüestió de política d’Estat i ell no governa, per molt que pense que sí que ho fa. En fi...

Veurem com reacciona Putin ara que deu sentir-se legitimat per poder actuar en Ucraïna sense haver de donar massa explicacions a ningú.

I ja per acabar, si pensàvem que les organitzacions internacionals com l’ONU o UNICEF podrien aturar tot aquest desgavell provocat per Trump, ja veiem que és impossible, perquè entre altres coses els Estats Units aporta una quarta part del pressupost d'aquesta organització internacional i òbviament no deixaran perdre els diners en qüestió.

Com veiem ni tot és tan nou, ni tan vell. Quan diuen que la història es repeteix té raó qui ho diu com hem vist als últims temps.

Allò del “nou” ordre mundial, com veiem no és tan nou i molt menys tant d’ordre.

Tracking Pixel Contents