Una Nevenka en Alzira?

A Mar Chordà no la creuen els seus excompanys i excompanyes del Govern d’Alzira. A Nevenka tampoc la cregueren els seus. La diferència és que han passat 26 anys del cas d’assetjament de l’exregidora de Ponferrada i infinitat de 8M i 25N; han assassinat a centenars de dones, s’ha promulgat una llei contra la violència de gènere i s’ha aprovat un pacte d'estat amb la unanimitat de les forces democràtiques, entre moltes altres iniciatives per defensar el dret de les dones a viure en llibertat. 

Però sembla que quan es tracta de qüestionar la reputació del membre d’un govern i posar en perill una Alcaldia -l’investigat té el vot que decanta la majoria-, la defensa de les dones queda en un segon terme. Per molt groller, vexatori i presumptament delictiu que haja estat el comportament d’Enrique Montalvà cap a la seua companya de consistori, el govern d’Alzira no sols el manté, sinó que ha deixat en les seues mans la direcció de la Policia Local. 

Com en el cas de Nevenka, l’alcalde l’ha expulsada del Govern i li ha retirat les competències i el sou. Mar ha acabat al grup de No adscrits, ha estat de baixa per depressió i ha patit nombrosos entrebancs per exercir les seues funcions de regidora. A hores d’ara és l’única membre del consistori a qui se li nega la possibilitat de portar la bandera del 9 d’Octubre o d’intervindre amb normalitat a la ràdio municipal. Mar ha tornat a la seua feina, on sí que ha trobat la comprensió i el carinyo que la política li ha negat.

Amb estos antecedents, qualsevol persona pot pensar que l’Alcaldia està liderada per una formació política negacionista de la violència de gènere. Però no. Al capdavant de l’Ajuntament d’Alzira es troba el professor Alfons Domínguez, de Compromís, i com a segona autoritat exerceix la comunicadora i responsable d’Igualtat Gemma Alòs, del PSPV-PSOE. Ni ells ni les direccions dels seus respectius partits han mostrat cap suport a la víctima, com si n’hi haguera víctimes de primera i de segona. També han anunciat que mantindran Montalvà en el govern d’Alzira. 

Igual que va fer Nevenka en l’any 2000, Mar Chordà va decidir que ja estava farta de patir violència pel fet de ser dona. El que de segur que no esperava la regidora d’Alzira era que, 26 anys després, el seu crit d’auxili, el seu testimoni de dona violentada per un home fora posat en qüestió. Tal volta per això, l’arxivament provisional del cas no va detindre Mar. El va recórrer malgrat tindre-ho tot en contra, com Nevenka. També l'ajudà que a Alzira tot el món coneix a l’investigat i es poden imaginar perfectament el que la regidora ha viscut. 

La reobertura del cas per part d’una jutge d’Alzira, amb el suport de la Fiscalia i del seu entorn tal vegada acabe donant-li la raó judicial a Mar. Els qui de segur que ja han perdut tota la raó política, moral i ètica són aquelles i aquells que han anteposat la seua dèria pel poder a la paraula d’una dona.