Topònims Pre-Babel

Traduttore, traditore (traductor, traïdor), diu la dita italiana. I això val tant per a la Diputació de València que castellanitza el nom d’alguns municipis ("Tabernas Blancas", "Aceituna", "Buñuelo", etc.) en un decret sobre subvencions, com per a la RAE que el 1999 va castellanitzar els topònims de les altres llengües de l’Estat. I com que Google, Facebook, etc., s’acullen al que diu la RAE, els pobles amb nom oficial en valencià hi figuren en castellà. És el cas de la Font d’En Carròs, el primer poble del País Valencià en adequar el seu nom a la toponímia valenciana.

Fa anys, quan Bancaixa encara existia, feia servir el nom castellanitzat. En queixar-me l’Atenció al client, em pregunten si feia molt que havien valencianitzat el nom. Més de vint anys!, vaig respondre. N’està segur?, em demanà. Vostè què pensa?, conteste a la gallega. Em creurà si li dic que vaig ser jo, com alcalde, qui presentà la moció i qui tramità l’expedient? I és que a les Espanyes són donats a castellanitzar-ho tot. Fins un producte de neteja, Mister Proper, fou batejat com a “Don Limpio”. Influència sens dubte de la RAE que, amb l’eslògan “Limpia, fija y da esplendor”, podria passar per l’anunci d’un detergent.

No sols hi ha pobles que han canviat el nom, també molts països: Ceilan ara s’anomena República de Sri Lanka; Birmània és l’actual República de la Unió de Myanmar; Zaire, que entre 1971 i 1997 es denominava així, esdevé República Democràtica del Congo; Suazilandia és hui el Regne d’Eswatini. I un llarg etcètera. Bé, i ara faig un incís per incloure-hi una broma mansa: dir un topònim castellà timbrant-lo d’entonació i fonètica valenciana, és practicar un bilingüisme ‘harmònic’? I per als que es dediquen a l’art místic de mirar-se el melic: la diversitat de les llengües no és un càstig de Déu; el castellà no és una llengua pre-Babel. O creuen que de no ser per dit episodi tots els pobles del món parlarien castellà? I ara, lector, li toca el seu torn. Aquest tuacte també li afecta.