Qué mal…

Estem presenciant com el PP s’aferra a un discurs buit que intenten emplenar amb desqualificacions a totes aquelles persones que opinen de manera diferent. De fet, l'expressió “Sanchisme” ha estat encunyada des d’aquesta formació que ja sembla més d’ultradreta que de dreta moderada que és del que presumien.

La mentida sobretot el que diuen és una marca de la casa. No tenen discurs propi en res que no siga criticar tot el que es fa des del govern legítim de Sánchez juntament amb SUMAR, i crispar constantment i sobre totes les coses. Les que és fan perquè és fan de manera diferent (com és obvi) a com les farien des del PP. I les que no és fan, perquè no és fan. I així cada dia. Resulten molt pesats, sempre igual...

I per si no en tenien prou en crispar amb l’anomenada “classe política”, ara també han començat a atacar per xarxes a professionals de RTVE que no els ballen l’aigua.

Estic parlant de gent com Sarah Santaolalla, Jesús Cintora o Javier Ruíz. Gent amb una sòlida formació i periodistes (els dos últims) com la copa d’un pi i que li estan tornat a donar credibilitat a la informació en RTVE, que estan rebent crítiques de gent del PP sobre el seu aspecte físic en el cas de Sarah i sobre la relació que manté amb Javier Ruíz i, en el cas de Cintora, negant tant la seua formació així com els seus orígens humils. No tenen vergonya ni la coneixen.

Ja en moltes ocasions he dit que en política no tot s’hi val i que, encara que siga per respecte tant al sistema democràtic com a les persones que votem en cada convocatòria i creiem en què el sistema democràtic és el millor dels sistemes per a viure en concòrdia, haurien de reflexionar i vigilar les seues formes de relació dins de les institucions.

Soc de les que pense que tot es pot dir, però amb educació i respecte a qui tens davant. Sobretot si qui parla és una persona que ostenta un càrrec públic electe, perquè representa a moltes persones que l’han votat.

I la gent que està en mitjans de comunicació hauria de ser garant i responsable de contar-nos el que passa sense pressions polítiques de cap classe.

Però per desgràcia les faules i les mentides interessades estan a l’ordre del dia. I aquesta situació no ajuda a avançar ni a aprofundir en la democràcia. Els assumptes importants per a la ciutadania, com per exemple els pressupostos generals de l’Estat. No ixen per qüestions partidistes prèviament enverinades i adobades amb arguments, en massa casos, interessats que afavoreixen que cada dia hi haja més distància entre les persones i els seus teòrics representants a les institucions.

Al País Valencià, porta camí de passar el mateix si Pérez Llorca no aconsegueix rebaixar el monumental cabreig que tenim amb el seu partit i els principals dirigents per la pèssima gestió de la catàstrofe de la dana.

I tot i que al PP són vertaders mestres en allò de mentir, Mazón amb la dana de fa més d’un any, Fernández Mañueco amb els incendis de l’estiu passat, Moreno Bonilla i el cribatge de les mamografies i, la que podria ser la catedràtica de tot el PP i la que realment li diu a Feijóo per on han d’anar els tirs, Díaz Ayuso amb el desviament de fons públics de la sanitat per a desviar-los a la privada on el nuvi té els seus negocis, la que viu a un àtic pagat amb diners negres, la que va deixar morir a set mil dues-centes noranta una persones a les residències de majors al llarg de la pandèmia i, per la qual cosa encara no ha estat jutjada.

I per a arrodonir-ho tot, va i Feijóo, fa uns dies va plantejar la solució per a un problema que no existeix: el Congrés fa trenta-set anys que no rebutja un suplicatori. Cal ser maldestre per a no informar-se abans d’obrir la boca. I així vol governar? I aquest era al líder moderat que no anava a mentir-nos? Mare meua...

Vull recordar la seua famosa frase “Si miento, echádme del partido”. I ara què fan? Què fa ell mateix allà on va? Continuar mentint allà per on passa. Marcant estil propi.

El grup golpes bajos cantava fa uns anys allò de “son malos tiempos para la lírica” però m’atrevisc a dir que en realitat són mals temps per a tot i per fer política de la bona, de la que vol solucionar els problemes de la gent i enriquir la democràcia, també ho són.

I, com que alguna gent som inassequibles al desànim, continuarem creient en l’esperança que és l'última cosa que hem de perdre i que sempre és molt més forta que la por.