En el retorn de "de dalt a baix"

Un dia Amadeu Fabregat, que ja havia escrit aquella “Falles folles fetes foc” tan fabreguiana i tan difícil de llegir em va dir que es feia càrrec de la direcció d’un programa de ràdio i que volia que cada dimecres col·laborés    al programa per parlar de la cançó i els seus personatges. I així ho vaig fer, cada dimecres arribava als estudis i durant una estona amb Amadeu, Toni Mestre i Rosa Balaguer parlàvem dels cantants i presentàvem els seus discos.  La censura encara existia i al programa teníem un censor amagat sota l’aspecte de tècnic, germà d’un capo de la temuda B.P.S. de la policia franquista. Tenia que mostrar-li els discos que anava a utilitzar, recorde que la cançó “Homenatge a Teresa” d’Ovidi havia estat censurada, fins i tot a un elapé tan sols van deixar gravar la música, un dimecres vaig arribar amb un nou elapé on ja s’escoltava la veu d’Ovidi contant-nos la tendra història d’aquella dona que havia perdut la memòria després d’un bombardeig, i aquell tècnic va agafar el disc va inutilitzar els solcs on hi era la cançó. 

Però un dia, al més per mi, tota aquella aventura radiofònica va acabar sobtadament. El Març del 1976 en plena festa fallera va aparèixer un número  de la revista Ajoblanco amb uns articles dedicats a la festa fallera molt diferents als que la societat valenciana estava acostumada a llegir. La portada de la revista mostrava una mena de falla amb la figura de Karl Marx, i al seu interior uns articles que, segons les autoritats franquistes es burlaven i ofenien les falles, injuriaven les falleres i eren un míssil directe al centre de la festa. Aquell anàlisi descarnat i satíric de les Falles, titllant-les de festa alienant i controlada pel búnquer franquista, aquell bunker-barraqueta que els més grans recordaran, va despertar les ires dels reaccionaris membres de la Junta Central Fallera i dels sectors més conservadors de la ciutat, que en tromba van pressionar la direcció de la ràdio pública fins que van aconseguir que el programa fos suspès durant tres mesos. 

Els articles d’un grup de joves iconoclastes, entre ells Amadeu Fabregat, no era el que molestava a una societat que veia com el franquisme que duia gairebé quaranta anys sostenint-la donava les darreres alenades, el que els molestava era escoltar parlar valencià a la ràdio, el que els molestava era la veu de Toni i Rosa traient-los a relluir les vergonyes quan deien “no cal dir barco, cal dir vaixell”. I van cridar als seu setè de cavalleria feixista,  la prohibició, perquè el programa desaparegués de les ones. Però no ho van aconseguir perquè tornà i va tindre una llarga vida, Fabregat acabà de director de la ràdio i televisió pública valencianes en temps dels lermistes al poder, i Toni Mestre dirigint-lo quan la ràdio pública franquista canvia de mans.  Jo, després de la suspensió, mai més vaig tornar a “De dalt a baix”, devia molestar a algú i va aprofitar el castig general de l’aturada per castigar-me a mi. A Canal 9 sols em van trucar dues vegades, per tant jo tinc clar qui va ser el meu executor. Torna el programa un quart d’hora setmanal. Es una broma?