Targeta roja a tres presidents (ex, feliçment)

El mètode per reduir la sanitat pública a l'estat d'existència basal és senzill: llevar recursos per alçar acta pública de la seua insolvència i justificar-ne així la privatització. A partir d’ací s’adopta la dinàmica de la bicicleta; pedalar per a no caure (els guanys de la concessionària, òbviament). Pedalada moderada: privatitzar un servei hospitalari amb l’excusa de reduir costos (externalitzar el servei, diuen). Pedalada de gran impacte: privatitzar l’hospital sencer. I si a més hi poses un pessic de cobdícia, un altre de desdeny pel pacient i et passes el codi deontològic per l’engonal, hi tens la presumpta reutilització de material sanitari d’un sol ús.

Reutilitzar catèters per tindre més beneficis posa en risc la vida del pacient i, en no demanar-li consentiment, se vulnera el dret a ser informat de la intervenció amb material reciclat il·legalment. Diuen que la gestió privada és més eficient que la pública. Mentida. No n’hi ha cap evidència que ho demostre. I lesiona els interessos generals: Fa anys, tenia que fer-me unes proves; entre elles, una RMN a l’hospital la Fe de València. El servei estava privatitzat i l’empresa —Eresa— només posava els equips i personal tècnic i mèdic; la llum, aigua, telèfon, neteja, etc., a càrrec de l’Administració (curiosa ‘col·laboració públic-privada’!).

Més encara. Per escrit, et manaven fer-te la RMN abans de les altres proves d’eixe dia. Eresa s’evitava així temps morts (com ara, aquells que es produeixen quan a la consulta criden un malalt i no està). I mentre els “clients” estem tots esperant a fer-nos la RMN, els serveis de RX i TAC de radioteràpia de braços caiguts per absència dels citats a la mateixa hora. Vaig escriure un opuscle-denúncia i l’Associació J.L. Sampedro el va editar, però com si res. Agraïm-li-ho a Zaplana que privatitzà el servei l’any 2000 i a Camps que el renovà el 2008. Ah!, i Mazón, que prorrogà la gestió privada de l’Hospital del Vinalopó en 2025. Targeta roja, doncs, als tres presidents (ex, feliçment).