Dubtes? No, cap ni un!

A conseqüència de l’accident ferroviari a Adamuz (Còrdova) estem assistint a un espectacle realment vergonyós dins del principal partit de l’oposició, el PP.

Mentre Moreno Bonilla ha optat per una actitud moderada, de concòrdia i d’acords amb la resta de partits polítics com a estratègia per a superar el moment i fer-li front a la tragèdia que ha suposat la mort de quaranta-cinc persones, ens trobem a un Feijóo que, de nou, perd els papers i que en massa ocasions, sembla no saber el que diu ni recordar que no governa, per molt que ell diga que és perquè no vol.

Amb les seues declaracions, no sols fa un exercici de demagògia espantós, perquè amb frases com la que va soltar i que deia que “l’estat de les vies era un reflex de l’estat de la nació” o amb aquesta altra “La por naix amb la tragèdia, però creix amb la incertesa d'un Govern donant bandades”, el que fa és, frivolitzar sobre l’accident en un moment en el qual la població en general encara estem traumatitzats per la tragèdia. Utilitzar amb una mesquinesa màxima aquesta desgràcia per a la seua estratègia política sense tindre en compte el dol de les víctimes és molt mesquí i propi de males persones.

I, pel que sembla, fa servir la mateixa estratègia que Mazón amb la DANA de València, canviar de versió a cada moment i quedar-se més ample que llarg. I no passa res, perquè “no és president del govern de l’Estat, perquè no vol”. Caldria afegir que, afortunadament per a la ciutadania de l’Estat. Se l’imaginen a una cimera de líders internacionals sense saber (com sembla que no sap en massa ocasions) el que ha de dir? Quina vergonya...

Tenim també a un Miguel Tellado, tot un expert a tergiversar la realitat fins que s’adapte a les seues necessitats estratègiques de desgast permanent del govern de Sánchez i que no té cap escrúpol en llançar consignes incendiàries per tal de posar sempre el focus en la culpa dels altres i tractar a tot el món de mentider, sense mirar ni una vegada dins de casa.

Si tenim en compte que des del PP són experts a mentir en tot moment i sobretot, que no són capaços de dir la veritat ni quan s’equivoquen, a més de ser en massa ocasions uns bròfecs sense problema en insultar a tots els adversaris polítics, tindrem com a resultat a una dreta que cada dia s’allunya més dels postulats de la democràcia cristiana per anar a poc a poc apropant-se a la ideologia de la ultradreta feixista. Per alguna cosa són els hereus de tota l’oligarquia franquista.

I per acabar d’adobar “l’amanida” del PP tenim, com era d'esperar, a l’incunable i descervellada, la catedràtica de la mentida, Isabel Díaz Ayuso que sembla no haver-se assabentat que ETA allà pel dos mil onze va anunciar el cessament definitiu de la lluita armada i en el dos mil desset va lliurar les armes definitivament. Fa quasi deu anys, però sembla que a aquesta dona li agrada viure al passat i no vol assolir que a l’Estat Espanyol l’únic terrorisme que encara existeix és masclista que assassina dones pel fet de ser dones.

Ella, que deu sentir-se per damunt del bé i el mal, no sols ha qüestionat obertament la veu de les dones que van acusar el cantant gallec que viu a Bahamas i ha fet declaracions defensant-lo, sinó que també posa en risc dos milions i mig d’euros del pacte d'estat contra la violència de gènere per finançar centres no especialitzats en violència de gènere, com per exemple els punts d’encontre familiar que poden fomentar la inexistent Síndrome d'alienació parental o, per les seues sigles, SAP.

Fer apologia del negacionisme de les violències masclistes és una de les característiques de la ultradreta trumpista de la qual ella no sols fa gala, també se sent representant.

Així les coses i com veiem al PP no són com una pinya, què va, ni de bon tros, són més aïna un sumatori d’interessos propis sota el paraigua d’unes sigles que, a hores d’ara encara són sinònim de corrupció continuada allò on governen i de gestions territorials, com la del País Valencià, fetes a base de mentides i d’enganys generalitzats.

Vist el que hem vist, l’esquerra haurà de ficar-se les piles de cara a les eleccions de l’any que ve. I quan parle de l’esquerra no sols en vull referir al PSOE, també als partits de la seua esquerra que haurien de fer un esforç d’enteniment i per ficar-se d’acord per poder frenar aquesta cada dia més ultradreta que representen Feijóo i tota la seua banda.

I, sobretot un avís a l’esquerra, no oblidar-se del feminisme que encara tenim moltes coses a dir i molts vots que decidir a qui donar.

Així les coses i com he dit altres vegades, qui avisa no traeix...