Habitatge i universitat: un problema estructural, un compromís institucional

Parlar hui d’habitatge a València és parlar d’una preocupació quotidiana que condiciona projectes vitals i expectatives de futur. Amb prou coneixement de la qüestió, puc afirmar que la situació actual té arrels profunds i estructurals que no es resolen amb mesures aïllades ni a curt termini ni depenen d’una sola institució.

Les competències en matèria d’habitatge superen clarament l’àmbit universitari. Però això no pot amagar una evidència: la crisi de l’habitatge afecta de ple el funcionament de la universitat i condiciona l’accés, la permanència i la qualitat de la vida acadèmica.

Hui, molts estudiants i estudiantes veuen compromesa la seua possibilitat real d’incorporar-se o continuar a la Universitat de València per no poder assumir un lloguer a la ciutat. Però el problema no afecta només l’estudiantat. Cada vegada més joves professors, professores, investigadors i investigadores no poden emancipar-se ni viure prop del seu lloc de treball perquè el seu salari no arriba a cobrir els preus actuals del mercat. Amb un preu de lloguer mitjà en l’àrea metropolitana de València de 1.250€ al mes, un contracte predoctoral no arribaria a cobrir ni tan sols la renda (impossible emancipar-se); un contracte postdoctoral obligaria a dedicar el 80 % a pagar el lloguer (et queden uns 350€ per a subministraments, transport i menjar) i en el cas d’una Ajudantia doctor caldria destinar aproximadament el 60 % del salari (ací et quedarien uns 800€ per a tot l’anterior i, si de cas, comprar algun llibre o anar al teatre una vegada al mes, de cap manera pensar en estalviar per comprar una vivenda pròpia ni tan sols un vehicle).

Si aspirem a una universitat pública excel·lent, inclusiva i socialment compromesa, no podem mirar cap a un altre costat. La Universitat de València té l’obligació de contribuir a pal·liar els efectes d’aquesta situació dins de la seua comunitat, amb mesures realistes, eficients i avaluables.

Des de la nostra candidatura al Rectorat assumim el compromís d’actuar en tres direccions concretes. En primer lloc, crearem una Oficina Universitària d’Habitatge, amb seu física a l’Espai Vives i una plataforma digital única, que centralitzarà amb transparència les ofertes i demandes d’allotjament vinculades a la comunitat universitària i actuarà com a servei de mediació i assessorament.

En segon lloc, impulsarem fórmules innovadores com l’habitatge intergeneracional o els acords d’au pair universitari, que permeten accedir a allotjament mitjançant acords de convivència solidària i acompanyament, adaptats a cada situació vital. Són fórmules ja contrastades en altres ciutats europees, que generen benefici mutu i reforcen els vincles comunitaris. Igualment, promourem intercanvis d’allotjament per a l’estudiantat de mobilitat internacional, fent ús de la nostra xarxa de convenis arreu del món, amb la universitat com a garant dels acords.

Finalment, a mitjà termini, considerem imprescindible accelerar la construcció de residències universitàries de gestió pública, destinades prioritàriament a l’estudiantat, al professorat jove i al personal investigador d’altres universitats en estades temporals. Estudiarem la viabilitat de, com a mínim, dues noves residències: una al campus de Tarongers i una altra al de Burjassot.

Qui aspira a dirigir la Universitat de València ha de ser conscient dels problemes reals que afecten la seua comunitat. L’habitatge és hui un dels més urgents. No n’hi ha prou amb diagnosticar: cal proposar, comprometre’s i actuar, sabent fins a on arriba la universitat, però sense renunciar a tot allò que sí que pot fer.