On està?

Amb el panorama polític tan emboiregat com el que tenim ara mateix, amb un PP extraviat i cada dia més feixista i més d’ultradretà, esperàvem alguna cosa més que silenci per resposta als casos d’assetjament que estan denunciant les dones del PSOE.

Silenci per part de tota la piràmide estructural del partit. Però potser el silenci més cridaner siga el de la seua secretaria d’organització qui, amb aquest silenci còmplice es col·loca de la part dels agressors i que, per tradició patriarcal, han de qüestionar sempre la veu de les dones, abans que revisar les seues conductes. Patriarcat en estat pur.

Amiga al seu moment i molt propera a Francisco Salazar, i per tant de Pedro Sánchez, ha mantingut la boca ben tancada per tal de no molestar el poder i, en conseqüència, ha deixat a les dones assetjades soles davant del seu problema. Ha optat per callar des del seu seient orgànic al carrer Ferraz.

Es podria dir de moltes maneres, però com a mínim la seua actitud és antifeminista per no recolzar les dones denunciants i refugiar-se en la versió que donen els seus companys, homes, traint d’aquesta manera la tradició de les dones feministes del PSOE.

Deixar als peus dels cavalls davant un cas d’assetjament a les companyes de partit, sent com és una de les màximes responsables del partit majoritari de l’actual govern de l’Estat, és un acte d’irresponsabilitat política major, perquè si això ho fan amb les afiliades del partit, quina ajuda hem d’esperar les dones en general que vivim aquestes situacions per part de qui ha de defensar els nostres interessos?

No s'ha d'oblidar que l’assetjament és una forma de violència contra les dones. Una forma més de violència masclista. Però en aquest cas encara és més greu, perquè qui l’exerceix amb el seu silenci i no suport a les víctimes és, també, una dona.

Així les coses, i coneixent a la secretaria d’organització del PSOE des de fa molts anys i sabent com ha estat la seua trajectòria política, crec que prioritzarà altres assumptes a aquells que fan referència en millorar la vida de les dones, com per exemple un nou pacte d’estat contra les violències masclistes.

Vull recordar, també, que només el que portem d’any i, segons el portal FEMINICIDIO.NET són ja onze les dones assassinades per la violència masclista i, que el passat diumenge i sols en un dia van ser dues les dones assassinades.

Amb aquestes dades que fan por, caldria una mica més de responsabilitat i compromís per part d’aquesta dirigent política del partit que, a més, està governant l’Estat.

Dins de l’anomenada ètica de l’esquerra hauria de practicar-se el que s’aprova als congressos i que teòricament és d’obligat compliment. I, com hem pogut comprovar, els anomenats “canals interns” de denúncia del partit no han funcionat. I als fets em remet. Una prova més de com una cosa són els discursos i altra ben diferent, aplicar aquests discursos a casa pròpia.

La ciutadania en general i les dones en particular busquem la coherència entre el discurs i la praxi del contingut d’aquests missatges tant dins com fora de les mateixes organitzacions.

No volem més mentides. Això ja ho fa, i a tota hora, el PP amb els seus discursos incendiaris amb un Feijóo mentider i sense saber ben bé on es troba ni què fer en cada moment. I millor no parlar de la gestió de la DANA o dels incendis de l’estiu passat. Mare meua quina colla pepera més mentidera...

Però fa molt de mal comprovar com una dona amb responsabilitats orgàniques d’un gran partit com ho és el PSOE, actue com està actuant o, millor dit no actuant, com fa la secretaria d’organització del PSOE amb les seues companyes que han denunciat ser víctimes d’assetjament. Molta pena, però ella sabrà. Igual té altres “deutes” que pagar a la cúpula masculina del seu partit. Ves a saber...

No tenia cap intenció de votar la seua opció política, però vist el vist, si existia la més remota possibilitat, aquesta dona i el seu silenci, l’han llançat pels aires.

Com ja he dit altres vegades des d’aquesta mateixa columna, en política no tot s’hi val, i cal fer política que aplegue a les persones, a totes les persones i les dones som persones i, per extensió, també votem.

I si em traeixes no et votaré. Així de simple i de senzill. Tu veuràs el que fas...