Saltar al contenido principalSaltar al pie de página

Secciones

Opinión | Al tall al tall

València

Canonització de l’odi i deriva ultra

El presidente del PP, Alberto Núñez Feijóo.

El presidente del PP, Alberto Núñez Feijóo. / EP

Hi hagué un temps en què, per mobilitzar l’electorat, el PP portava un cantant als mítings. Hui, en canvi, porta individus que semblen extrets de l’albelló d’una porquera. Si en 1996 Julio Iglesias puja a l’escenari a Saragossa, no per cantar, sinó per arengar el públic i dur Aznar a la Moncloa, trenta anys després, els que van a Saragossa per recolzar Azcón són l'agitador ultra Vito Quiles i el duet musical Los Meconios, nom encertadíssim, ja que són uns merdetes, no perquè exalten el Colp d’Estat de 1936, que també, sinó perquè ‘Meconi’ és el nom que rep la primera femta formada a l’intestí del nadó. Abans intentaven seduir els votants amb arguments més que anatemes. Ara exciten ànims, alcen passions, desperten odis i provoquen enfrontaments. En resum: criminalitzar l’adversari en lloc d’argumentar per convèncer.

Em pregunte per què l’odi s’ha instal·lat a les Espanyes, i la realitat dels fets em brinda la resposta: perquè dona vots. La polaritat abona el conflicte bipartidista i així el PP lleva reflectors a Vox. La fórmula és simple: reduir els grisos de la realitat a una qüestió de blanc o negre, dividir el món en bons i dolents, en amics i enemics, estàs amb mi o estàs contra mi. Ací radica la deriva ultra del PP que ha fet de la polarització la seua adrenalina. Si no ha tingut l’èxit esperat a l’Aragó és perquè, entre còpia i original, molts han votat l’original.

El fanatisme genera violència, la violència genera odi i l’odi genera vots. I d’això és culpable tant el líder que insulta com l’electorat que el vota. Durant la Transició ens escandalitzàrem quan Alfonso Guerra titllà Adolfo Suárez de ‘Tahur del Mississipí’. En canvi, hui no ens impressiona que a Sánchez li pregunte FeijóoDe quins prostíbuls ha viscut’, ni que Ayuso li diga ‘Fill de puta’ encunyant amb ironia la frase ‘M’agrada la fruita’. Paraules fortes en lloc d’arguments contundents. L’insult ha esdevingut el pa nostre de cada dia. No l’insult intel·ligent, sinó la soflama tavernària que se vomita més que verbalitza.

Tracking Pixel Contents