Vara de mesurar

Dins del procés de crispació i descrèdit polític que vivim, ens trobem que els drets de les dones no són universals per a totes les dones de l’Estat Espanyol. Sembla que depén del carnet polític que hagen decidit agafar i del coneixement sobre feminisme radical que puguen tindre els seus representants.

En aquest moment i, donat que per a cap dels dirigents de primera línia els importa massa la resposta és clara: no els interessa gens. Anem per parts.

Si la resposta que el PSOE ha donat a les dones que han denunciat assetjament ha estat més bé tèbia fins que han vist la llum pública, la del PP fa vertadera vergonya.

La resposta que ha tingut el PP quan s’han fet públiques les acusacions d’assetjament sexual i laboral de l’alcalde de Móstoles per part una exregidora també del PP és, senzillament, de traca. Mare meua quin desgavell. Sembla una mala còpia del cas Nevenka allà per l’any dos mil a Ponferrada. Almenys i de moment no s’ha publicat que aquesta dona haja tingut de autoexiliar-se a l’estranger.

Per respecte a aquesta dona no donaré el seu nom, ja s’han encarregat les seues companyes i companys de partit de fer-ho saltant-se la Llei de protecció de dades o qualsevol altra que la poguera protegir. Són així de sectaris. En fi...

Escoltar a la catedràtica de la manipulació i de la mentida Díaz Ayuso acusant-la del fet que ja va denunciar un company de treball a Fuenlabrada i que va perdre, és, com era d'esperar, fals. És cert que va denunciar al director del centre educatiu on treballava, però va guanyar aquell cas i el director va ser condemnat. En aquesta ocasió, no ha colat i la veritat del que va passar és pública.

El secretari general del PP, de forma alarmant, demana la presumpció d’innocència per a l’assetjador i no per a l’assetjada. Curiosa forma de protegir a les seues companyes de partit.

Hem de saber que el PP és l’únic partit amb representació parlamentària que no té un protocol antiassetjament. La llei obliga des de fa un temps perquè considera aquesta conducta com una forma de violència masclista contra les dones. Concretament, ho fa la Llei orgànica 10/2022, de 6 de setembre, de garantia integral de la llibertat sexual. Al PP sempre donen exemple del que no s’ha de fer.

Un altre exemple del que no s’ha de fer és confondre assetjament amb “lligar” amb algú. Ho va fer el secretari d’organització d’aquest partit, Alfonso Serrano, que a més te la barra d’acusar a l’esquerra extremista de treure aquest tema per a “tapar tot el fem del govern”. I es queda tan ample el “senyor”.

I és que deu ser que al PP allò d’exigir que les coses es facen com ells i elles creuen que s’han de fer és una constant, però al seu intern les coses, com estem comprovant, són d’altra manera. Apliquen molt bé allò que diu la dita castellana “Consejos vendo y para mi no tengo”. Pura incoherència política.

Potser creuran que assetjar a les dones siga una “forma normal” de relacionar-se amb elles. Total, si sempre s’ha fet, per què hauria de canviar ara?

Obliden, el “senzill” fet que des del moviment feminista portem molts anys deslligar l’assetjament de les conductes normalitzades en les relacions entre dones i homes. Deu ser que com són directament antifeministes i anti tot allò que signifique una igualtat real entre dones i homes, desconeixen que l’assetjament és, directament una forma de violència masclista. En fi, que fan vergonya.

Com veiem, la vara de mesurar del PP va en funció de quin partit són les dones. Si són del PSOE les defensen i les utilitzen per a continuar desgastant al Govern. Si són afiliades seues, són culpables per intentar posar fi a la carrera política de l’assetjador per a qui demanen la presumpció d’innocència. Tot un desgavell. I les dones assetjades del seu partit, oblidades.

Ja sabíem que la coherència no és una qualitat al PP perquè canvien de versió sobre qualsevol tema en un “tres i no res” per tal de mantindre els seus seients orgànics i institucionals.

Senyor Serrano, a les dones lliçons del que és assetjament cap ni una.

I, per cert, estaria bé que impulsarà alguna acció formativa per a l’estructura orgànica i institucional del partit sobre igualtat d’oportunitats entre dones i homes. Igual moltes de les seues companyes li ho agrairien. De res!