Huit cognoms valencians

No, no és la quarta entrega de la saga més taquillera del cine espanyol. Són els huit cognoms més comuns a casa nostra, segons l’INE. Als tres primers —García, Martínez i López—, que ja figuraven en eixe rànquing anys anteriors, segueixen els Pérez, Sánchez, González, Fernández i Rodríguez, acabats en “ez” degut al mestissatge de la població associat al canvi social experimentat al llarg dels anys, i al declivi de cognoms d'origen medieval o català-valencià. Així que si vostè, lector, té descendents és més probable que porten un cognom espanyol d’origen patronímic com els descrits, que no pas cognoms nostrats com Ferrer, Fuster, Puig, Roig i Vidal. I és que en això dels llinatges, l’estadística no entén d’identitats culturals ni d’altres subtileses.

Tot i que fa anys que els progenitors poden elegir l'ordre dels cognoms, encara resulta preeminent el del pare. Per cert, en cas de desacord en la parella el cognom que hauria de predominar és el de la mare, ja que la mare és sempre inqüestionable i el pare tan sols és probable. I si algú relega un cognom per considerar-lo massa comú, sàpia que noms tan corrents com Miquel Sabater, Juana Moreno, Lluis Pastor, Pau Conill, Clàudia Barquer, Sandra Bou i Isabel Sastre són com s’anomenarien ací el pilot de F1 Michael Schumacher, l’actriu i cantant Jeanne Moreau, el científic Louis Pasteur, l’escriptor Paulo Coelho, la model Claudia Schiffer i les actrius Sandra Bullock i Elizabeth Taylor.

Com és natural, també hi ha cognoms que semblen extrets d’un còmic de terror, però no en diré cap, no siga que algú s’incomode. Per compensar l’omissió us propose un entreteniment lingüístic: escriure totes les combinacions possibles dels cognoms que podríeu tindre si els vostres besavis —em jugue un pèsol que molts no se’ls sabeu— s’hagueren pogut acollir a la llei que permet posar al davant el cognom de la mare i no el del pare. No us reconeixereu en les barreges que hi feu. Prova evident que el nom no fa la cosa, però ajuda a identificar-la.