Juan Luís Gandía, candidato rector

Vicent Soler, ex-President del Consell Social de la Universitat de València i Professor Honorari de la mateixa:

Estem davant d’unes eleccions que seran decisives en la Universitat de València perquè el proper equip rectoral ho serà per sis anys i marcarà de segur el futur de la nostra universitat per dècades. És exigible, doncs, que les candidatures facen el millor diagnòstic possible de la situació present per a poder plantejar les polítiques de millora adients.

A hores d’ara, la nostra Universitat és una gran universitat, classificada molt bé en els millors rànquings internacionals gràcies a l’esforç de tots els que en formen part: PDI, PI, PTGAS i estudiantat. En puc donar fe com a membre d’aquesta comunitat universitària des que hi vaig entrar com alumne el 1967.

Aquella Universitat de València, tan malmesa en el seu capital humà pels vencedors de la guerra civil –com l’afusellament del Rector Peset n’és l’exemple més punyent-, la vaig vore i viure com es refeia dificultosament en aquelles dècades dels seixanta i els setanta, i com, de manera tenaç, ha arribat al punt d’excel·lència actual, amb un esforç constant de millora.

Una millora que s’ha fet en els tres àmbits de la seua funció social: la recerca; la docència; i la transferència de coneixements amb el vincle permanent amb la societat i el món empresarial. Sense perdre de vista mai l’exercici imprescindible d’escola de ciutadania, en una societat democràtica i en un País, com el valencià, que necessita de lideratges qualificats per enllestir un camí de progrés i supervivència com a poble. En tot cas, amb la internacionalització acadèmica, com a marc d’actuació ineludible i incentivador dels canvis.

Cal, doncs, a hores d’ara, intensificar les passes en el camí recorregut per tal de fer front als reptes que ens presenta aquest segon quart del segle XXI, que són molts i complicats. Uns són de caràcter intern, fonamentalment, lluitar contra el desànim –i frustració, en bastant casos– quan les condicions de treball no són ni de lluny les desitjables; o quan l’estudiantat no es sent plenament implicat en la seua formació, imprescindible per a assentar el seu projecte de vida. Altres són externs per tal de poder assimilar tot el que ve de fora, des de les noves tecnologies, com la IA, a les noves formes d’estructura familiar i empresarial, les ideologies negacionistes o la intensificació dels corrents migratoris.

Amb el Programa electoral del candidat Juan Luís Gandía observe el gran i profund treball per elaborar un bon diagnòstic i dissenyar les polítiques de millora que se’n deriven. Això sí, ajustant-se, amb rigor, a les necessitats del moment present, a més de fer-ho combinant ambició de canvi i realisme en la presa de decisions, començant per ordenar prioritats. Es nota que ha conjuminat experiència pròpia amb l’enriquiment de propostes que s’hi ha produït en el procés d’escolta que ha estat duent a terme, ell i un ampli equip de col·laboradors, durant mesos, en tota la comunitat universitària.

Al potent currículum acadèmic del professor Gandía s’afegeix la important experiència de gestió com a Vicerector d’Economia durant el segon període rectoral del professor Esteban Morcillo. Durant aquests anys, vam patir una crisi econòmica (i de recursos públics) molt gran i Juan Luís Gandía va demostrar aleshores això que Max Weber anomenava “l’ètica de la responsabilitat”, fent els ajustos pressupostaris que demanaven les circumstàncies; com jo mateix també vaig fer com a Degà de la Facultat d’Economia. Sóc dels que pensa que qui assumeix responsabilitats públiques no pot ser jutjat únicament per principis abstractes o declaracions d’intencions, sinó per decisions adoptades en el context real en el que li pertoca governar. I l’ara candidat Gandía va demostrar aleshores, amb escreix, “l’ètica de la responsabilitat”, en un marc de restriccions que posaven a prova els bons gestors.

Conec al professor Gandía des de fa molts anys (el seu departament i el meu compartim planta en l’edifici de la Facultat d’Economia) i sóc testimoni de la serena passió que posa en tots els llocs de responsabilitat que ha tingut i de les seues profundes conviccions del paper de la universitat pública com a fàbrica de talent i com a proveïdora d’igualtat d’oportunitats; particularment, ara que els temps no acaben de ser propicis per a l’educació pública.

Vull emfatitzar també la qualitat personal i acadèmica de l’equip de candidats/es a Vicerectors/es que l’acompanya; cadascú/na /les quals mereixeria una article propi. Veig que el professor Gandía li agrada el treball en equip i busca les persones més solvents en les tasques que se li encomanen; és a dir, planteja un lideratge compartit amb especial atenció a la participació dels diferents estaments universitaris.

Gestió, doncs, eficient i, en qualsevol cas, transparent; una gestió transparent per damunt de tot; fugint del temptador exercici clientelar i dels nuclis excloents de poder que, de vegades, han invalidat desgraciadament les virtuts del meritatge, en un entorn tan exigent com l’universitari. Per això, el seu Programa subratlla que la bona governança és clau per a mamprendre qualsevol tasca renovadora. I de tasca renovadora n’hi ha molta a fer, com hem assenyalat adés, des de l’adequació acadèmica permanent a l’entorn socio-econòmic canviant, a les formes en que cal palpar i respondre a eixe entorn. Tot això és política en majúscules.

Sincerament, crec que amb el Programa de Juan Luís Gandía i el perfil del potent equip de direcció amb el que compta, tenim futur d’esperança per a la Universitat de València. Ho dic ben convençut perquè, a més, considere que el professor Gandía reuneix les condicions personals, acadèmiques i de govern que la Universitat requereix per afrontar amb garanties el seu futur.

En suma, espere i desitge que Juan Luís Gandía acabe sent el Rector de la meua Universitat, la que acumula 527 anys d’Història i que pot tindre un present i futur ben esperançador, amb bona direcció.