Quin món!

De vegades em pare a pensar en el món que els deixarem als que venen darrere nostre. Als meus nebots, a les filles i fills de la meua família emocional o, fins i tot a les seues netes i nets que ja comencen a aplegar (mare meua que major comence a estar).

Un món on els interessos de qualsevol tipologia: partidistes, de classe, corporatius, i un llarg etc. estan acabant amb el somni de la justícia social.

Com sempre diu el meu amic Germán, vivim en una societat malalta i jo ara afegisc que té raó, i que cada dia està més malalta.

Societats cada dia més autoritàries que han fet de la mentida la seua estratègia política convertint en més febles a cada moment les democràcies liberals.

El model que Trump ha imposat als Estats Units, ja és copiat a alguns altres països. Aquest dirigent pervers que és capaç de permetre i fomentar un genocidi a Gaza per part de Netanyahu per poder desviar l’atenció de tota la informació que està eixint amb la desclassificació dels anomenats “papers d’Epstein”. Informació que no el deixa en bon lloc, com era d’imaginar. Descobrim que és, presumptament, un pedòfil, violador i abusador, entre altres joies.

Tampoc podem oblidar que està donant suport a un genocida amb una ordre de detenció vigent per crims de guerra i lesa humanitat dictada pel Tribunal Penal Internacional. Així se les gasta aquest sense cervell de Trump. I ha impulsat una nova manera de fer política: La de la mentida permanent. I s’ha trobat a la millor alumna que podia imaginar i que ja és catedràtica en això de mentir: Isabel Díaz Ayuso.

La presidenta de la Comunitat de Madrid que no va tindre cap problema a deixar morir a les set mil dues-centes noranta-una persones en les residències als primers moments de la pandèmia. Com tampoc li tremola el pols (ni la veu), ni li cau la cara de vergonya en titllar de “frustrats” als familiars d’aquelles víctimes quan, per fi, han aconseguit que es torne a obrir la causa de l’anomenat “cas de les residències”.

Ayuso també ha desviat desenes de milions d’euros a finançar amb diners públics les clíniques de la seua parella que són privades. Diners inicialment destinats a les residències públiques de la Comunitat de Madrid. Una joia de persona, sobretot per als seus familiars i la seua parella. I tot amb càrrec a l’erari públic de la comunitat que ella presideix i que paguen, amb els seus impostos, les persones que viuen allà.

Com era d'esperar, la catedràtica de la mentida ja té alumnat que la còpia. Estic parlant, com es pot imaginar, de tota la cúpula del PP. Gent com Feijóo o Tellado, Mazón i altres que no tenen cap problema a mentir per tal d’aconseguir els seus objectius. I en el cas concret de Feijóo, fins i tot, mentir-se a ell mateix quan va dir allò de: “Si os miento, echádme”. Quina poca vergonya. En fi...

La mentida com a eina de desgast al govern de Sánchez no els està funcionant. Més aïna al contrari, li estan “fent el llit” a l’extrema dreta que se’ls “està menjant pels peus”, com afirma la dita valenciana. I crec que dins de la seua bombolla de supèrbia, no ho volen veure i continuen crispant i mentint cada dia i allà on van. No volen entendre que la ciutadania va deixar clares les seues preferències votant als partits que li van donar suport a Sánchez a la seua investidura i al llarg de la legislatura. No ho volen entendre i continuen mentint i crispant dia rere dia.

I estan aconseguint desgastar la democràcia amb la crispació continuada. Allunyar a la ciutadania de la política, no és cap cosa bona. I amb tanta picabaralla ho estan fent una realitat.

La democràcia no consisteix només a anar a votar cada quatre anys a qui ens representarà a les dues cambres del Parlament. Consisteix, bàsicament a legislar per al benestar comunitari i no sols per al seu.

Basar l’estratègia política en mentides, crispació permanent, casos de corrupció també permanent i dobles vares de mesurar en tot allò que ens afecta a les dones, no és cap estratègia de futur. No poden esperar que els votem a qui ens han furtat els diners com ho han fet anys i anys.

I com ha fet, també, l’extrema dreta amb els diners que la bona gent va aportar per donar suport a qui va patir els efectes de la DANA i se’ls han quedat per a ells sense fer-los aplegar als destinataris legítims.

Vull quedar-me amb la força de la lluita de qui vol canviar les coses i cada dia aporta el seu gra de sorra per a fer possible un món millor per a totes i tots.

L’esperança i la il·lusió sempre seran més fortes que la por i perquè les militàncies es practiquen, no sols es prediquen.