I les residències? Bé, i vostè?

Bon dia, que hi és Presidència de la Generalitat? Sóc un ciutadà de la Safor i voldria saber si el garant de les residències és Peret de mitja raó. Ja sap, eixe senyor que igual va avant que arrere, que diu una cosa i després se’n desdiu. Com? Que qui fa i desfà és el duet Susana Camarero i Elena Albalat? Doncs, ja em perdonaran, seran bones mares, o esposes, o amigues; però com a gestores són lamentables. Una assegura que la residència comarcal i centre de dia de Potries previstos al Pla Convivint van endavant, i cinc mesos després l’altra ho nega. Vaja, que allò que promet el PP té menys garanties que un rifle de fira. Una promesa “fa-bu-lo-sa” (destaque el so de cada síl·laba per fer notar que “fabulós” prové de “faula”). Pura verborrea, pròpia de venedors de mantes, per dir una professió la mar d’entranyable.

Hi ha residències per als vells que tenen diners; però no n’hi ha per als vells sense recursos. I el Consell que hauria de garantir una alternativa digna a les persones que ho necessiten per la seua solitud, dependència o deteriorament físic o cognitiu, es nega a corregir el dèficit de places geriàtriques. Potries és només un dels projectes que no recorren la distància que separa la metàfora de la realitat. Potser el Consell de Pérez Llorca espera que enviem els nostres majors a residències privades o, com ja fan suïssos i alemanys, 'exportem' els nostres avis a països molt més barats, situats a milers de quilòmetres.

Les residències i centres de dia han de ser serveis públics de proximitat a fi d’evitar llargs desplaçaments, raó per la qual totes les comarques haurien de tindre les places necessàries perquè la gent gran estiga a prop de la família i amistats. I els vells hem de ser conscients que, gràcies a una esperança de vida cada vegada més perllongada, som un poderós lobby social que pot influir i condicionar. I això ens dóna força per exigir, almenys, una atenció semblant a la que se li atorga a la joventut (al capdavall, una malaltia que es cura amb l’edat).