Saltar al contenido principalSaltar al pie de página

Secciones

Opinión

València

Un regust agredolç

Amb “paz social” o sense “paz social”, el missal en valencià hauria de ser possible a partir del que diguen els filòlegs, no del que afirmen quatre indocumentats, aficionats a la llengua.

Enrique Benavent, durante la entrevista.

Enrique Benavent, durante la entrevista. / Fernando Bustamante

Això és el que vaig sentir en llegir l’entrevista que el senyor Alfons Garcia, subdirector de Levante-EMV, li va fer a l’arquebisbe de València, quan D. Enrique Benavent deia: “Mientras el valenciano sea objeto de debate político y no haya paz social, es muy difícil hacer un misal que no sea polémico” (8 de març de 2026).

Supose que l’arquebisbe Benavent, quan parla de “paz social” pensa i desitja un acord, una entesa o un consens entre parts enfrontades lingüísticament. Entre filòlegs i quatre aficionats a la llengua. Evidentment, si l’arquebisbe entén això (un acord), com a “paz social”, no n’hi haurà mai. Perquè la ciència no pot arribar a acords amb els qui neguen els criteris científics pel que fa a la unitat de la nostra llengua. Uns criteris que defensen totes les universitats del món i la mateixa AVL. Arribar a acords entre la ciència i la pseudociència pel que fa a la nostra llengua, és com voler obtindré una dissolució homogènia entre l’aigua i l’oli. I això és impossible, perquè l’aigua és polar i l’oli, no polar. Voler seure en una taula a filòlegs i a aficionats a la llengua per trobar la “paz social” que permeta el missal en valencià, és com voler dissoldre l’oli i l’aigua.

Com tampoc no és possible cap acord o consens entre els qui afirmen l’existència del canvi climàtic i els qui el neguen. Com no hi ha cap possibilitat d’entesa entre els físics que defensen el Principi d’Arquímedes i els qui el neguen. O entre els qui afirmen que la terra és plana i els qui defensen que la terra és redona.

Per fer un transplantament de ronyó, ¿pot haver un acord entre un nefròleg i un curandero? ¿No serà el nefròleg qui determinarà com fer el transplantament, sense tindre en compte l’opinió del curandero?

Amb “paz social” o sense “paz social”, el missal en valencià hauria de ser possible a partir del que diguen els filòlegs, no del que afirmen quatre indocumentats, aficionats a la llengua.

El professor Antoni Ferrando deia en un article seu: “La politització del valencià és una cortina de fum per a amagar l’absència d’una política de defensa dels drets, dels interessos i de la personalitat pròpia dels valencians i valencianes” (Levante-EMV, 26 de desembre de 2021). I l’arquebisbe no hauria de caure en la trampa de la dreta (que és la que polititza la llengua), que impedeix qualsevol “paz social”. Perquè la dreta valenciana viu de crear conflictes allà on no n’hi ha.

Estem esperant, anys i més anys, el missal en valencià, que ja demanaven les Constituciones del Sínodo Diocesano de Valencia. 2019-2021. En la proposta 11, a la pàgina 950, s’afirmava que “el encuentro entre la fe i la cultura es una exigència de la pròpia fe. De ahí la importància que tiene para la Iglesia el enraizamiento en la cultura”. El punt 11.12, a la pàgina 957, deia que era “deseable que se puedan disponer de los textos litúrgicos habituales en lengua valenciana”. En la llegua que marca l’AVL, evidentment. I per això, “este Sínodo pide que el arzobispo, en comunión con los obispos sufraganeos de Segorbe-Castellón y de Orihuela-Alicante, den los pasos necesarios para constituir los grupos de Trabajo para la traducción valenciana de los textos litúrgicos”, quan eixos textos traduïts, ja els té l’arquebisbat de València des de fa molts anys. El mateix punt 11.12, afirmava també que “este Sínodo expresa el deseo y la petición de que se proceda, por el bien pastoral y de una Iglesia evangelitzadora, a esta versión valenciana de los textos litúrgicos, cuanto antes”. I aquestes Constituciones del Sínodo Diocesano de Valencia. 2019-2021, ja fa cinc anys que van ser aprovades. I ni “textos litúrgicos, cuanto antes”, ni res de res. Per això em pregunte de què serveixen uns textos aprovats, si després no es posen en pràctica i queden en paper mullat.

I mentre esperem la “paz social”, que la dreta valenciana no desitja, sinó que dinamita, ens trobem sense el missal en valencià. I és que la dreta que patim, ni vol la “paz social”, ni desitja (sinó que margina), el valencià a l’Església i a l’Administració.

Siga valent, senyor arquebisbe!

Tracking Pixel Contents