La justícia injusta

El fet que, en línies generals, la justícia siga patriarcal, ja ens dona una pista de les injustícies que poden eixir dels jutjats per a les dones enfront dels homes i les agressions que patim a mans d’ells.

També sé que les lleis són interpretables i que en massa casos la seua aplicació dependrà de qui siga el jutge o jutgessa de torn.

Igualment és cert que hi ha casos on, qui legisla hauria de pensar una mica millor que aprovaran i qui està al darrere de les pressions per a fer determinades legislacions. Com per exemple algunes lleis que pretenen salvar al món i resulta que neix per la pressió d’un minúscul grup de pressió. En fi...

Però més que de les lleis, hui vull parlar de les complicitats que hi ha entre qui les ha d’interpretar i el poder polític i també mediàtic, que també cal dir-ho.

Quan el passat dilluns el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana per unanimitat dels cinc membres tots del corrent conservadora, van rebutjar jutjar a Mazón per la seua responsabilitat a la dana del 29 d’octubre de 2024, vaig sentir que alguna cosa s’havia trencat dins de mi. La poca confiança que em quedava per la justícia, literalment va volar, es va esvair.

Immediatament, em van vindre al cap el sentiment que haurien de tindre els familiars de les 230 víctimes ofegades aquell dia mentre el molt poc honorable “dinava” o feia altres coses amb Maribel Vilaplana.

La representant d’una de les associacions afirmava que quan Feijóo va afirmar que estava tranquil, ja els va donar una pista del que anava a passar. I em sembla tan lleig comprovar que eixes complicitats existeixen, tan il·lícit comprovar com allò de la “separació dels tres poders” s’ho han carregat a base de favors mutus i de falta de transparència, que m’entristeix moltíssim.

Aquestes actuacions a la cúpula de la judicatura a la Comunitat Valenciana, per molt que ho vulguen “vestir” amb paraules grandiloqüents, no ajuden gens a creure en una justícia justa i igual per a totes les persones.

De la mateixa manera afebleixen el mateix sistema democràtic per vulnerar, de manera irresponsable, el principi d’igualtat d’oportunitats consagrat per la Constitució.

No soc cap jurista, però comprovar com en funció de la classe social, o de les complicitats polítiques, algunes persones es poden considerar per damunt de la justícia, em sembla inhumà.

I el que s’està fent implícitament amb els familiars de les 230 víctimes és, políticament i des de la justícia, en aquest moment, inhumà.

Afortunadament, la jutgessa de Catarroja, Núria Ruiz Tobarra, ha prorrogat la instrucció sis mesos més per poder aportar tota la informació possible i que res quede impune.

Feijóo i Pérez Llorca poden protegir i fins i tot premiar al molt poc honorable amb un escó a les Corts Valencianes amb sou. També i per la seua condició d’expresident gaudeix d’uns privilegis als quals, per ètica, deuria haver renunciat. Per ètica i per respecte als familiars de les víctimes, però com que no coneix ni el respecte, ni l’ètica, ni la vergonya, ací el tenim amb el vistiplau dels dirigents del seu partit i el patiment dels familiars de les víctimes.

No, la justícia no es justa en aquest cas. Gens justa. Com tampoc ho ha estat amb cap dels presidents de la Generalitat del PP, com amb Paco Camps o Eduardo Zaplana. Però sembla que això no els importa gens. El poder tot ho pot i, a més genera complicitats i “llaços” que generen aquestes situacions “estranyes” i injustes.

Acostumats com estan al PP a fer les coses que volen com rebentar discs durs d’ordinadors per a esborrar rastres de diners de corrupció, reformar al seu nacional amb diners de la caixa B. L’existència d’aquesta caixa B amb “donacions” molt poc transparents, creació d’una policia anomenada eufemísticament “patriòtica” per espiar als adversaris polítics, carregar-se líders nacionals per denunciar els tripijocs de la família de Díaz Ayuso i un llarg etc., ara poden perfectament creure que poden amb tot i aprofitar totes les eines al seu abast. Perquè com diu la meua mare, ni tenen vergonya ni la coneixen.

Tampoc podem oblidar a Barcala, alcalde d’Alacant i els habitatges de protecció oficial repartits entre amics i familiars, bàsicament perquè especularen.

O com l’Audiència Provincial de València va condemnar a l’exvicealcalde de València, Alfonso Grau, del PP, per finançament irregular del Partit Popular.

Estem veient com hi ha vertaderes joies al PP històricament. Ah!! I oblidava a l’inefable exalcalde de Xàtiva, Alfonso Rus, pillat mentre contava diners negres.

Què hem d’esperar d’una justícia injusta i tardana que sempre afavoreix a la mateixa gent, siga per classe social o per ideologia semblant, com ho ha fet ara el TSJCV? Molt poc o res.

L’esperança que em queda és que la senyora Ruiz Tobarra, amb la seua instrucció minuciosa, puga trobar els indicis necessaris per a fer justícia amb les 230 víctimes i els seus familiars.

I també, quan Mazón deixe de ser aforat, que el puga imputar si així ho creu oportú. Però per això, caldrà esperar. Perquè una justícia tardana, pot acabar per no ser justícia.

Suscríbete para seguir leyendo