La bogeria de les Falles folles

Fa deu anys la Unesco va declarar les Falles Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, ara cal fer molts esforços per encaixar l’adjectiu “cultural” en moltes parts de la festa, com la manca d’ús del valencià per part de l’estament faller que, en ocasions, les úniques paraules que pronuncia en la llengua d'Ausiàs March es aquell crit ritual que a la pregunta “Som valencians?” responen coralment amb crits amb visques al pa, al vi i a la mare que els ha parit. Solen ser el mateixos que a l’hora de la llàgrima posant paraules a la música del mestre Serrano el que més coneixen de la lletra de Thous és allò d’ofrenar noves glòries a Espanya. Si ara els representants de la Unesco passaren per València no trobarien la identitat cultural de la festa fallera en els carrers plens d'escombraries i amb rius de pixarrades pels racons, ni en els “botellons” acompanyats d’un us indiscriminat i perillós de la pirotècnia per part d’un irrespetuos turisme pirotècnic. La fama està prostituint la vertadera essència de les Falles que estan convertint-se en una “carnestoltada gegantina, excessiva” com ja vaticinava Amadeu  Fabregat allà pel 1974.

En aquell 1974 jo, a un especial sobre falles editat per GORG, escrivia que sempre que parlava de Falles prometia no fer-ho més. En més de cinquanta anys mai més he tornat a escriure sobre les Falles, però aquest any, malgrat ser lluny de la meua estimada València, he seguit la festa pels mitjans de comunicació i per les retransmissions televisives, cada dia a migdia la Berengueras i jo ens posavem davant la pantalla de l’ordinador per seguir la mascletà, eixa pantalla ha estat el cordó umbilical que m’unia a una festa que durant gairebé tota la meua vida he gaudit. El que he vist i les noticies que m’han arribat m’han demostrat que la festa ja no es el que era, amb els anys ha derivat fent de València un multitudinari escenari turístic, un negoci que alguns han monetitzat, com va demanar fer un conegut empresari. 

En aquell “Falles 1974” acabava el meu article escrivint “Vullguem o no les Falles son importants a València, puix mobilitzen una gran quantitat de gent, amb una bona direcció podrien fer molt per la nostra cultura”. Mig segle després lo de la “bona direcció” no ha aparegut, la Junta Central Fallera es un organisme obsolet, l’alcaldessa Català té com única aspiració lluir cada migdia a la balconada municipal, mentre, les autoritats no solucionen els greus problemes de la perillosa massificació de públic assistents a la “mascletà” i l’afegitó aquest any dels problemes de mobilitat produïts per la no arribada dels rodalies al centre de València. Arribaven abans al centre el que venien en tren des de Madrid que els viatgers de rodalies obligats, en arribar a Albal, a transbordar a un bus en direcció a València. 

Cal que una comissió institucional, amb ganes de treballar, comence a estudiar possibles solucions contra la massificació, els mals comportaments cívics, els envelats que des de primers de març tallen la mobilitat per la ciutat, una ofrena, un afegitó franquista a la festa, a la que tan sols deurien anar els components de les comissions….Ho tindran difícil però és necessari per salvar les Falles.