Trio de dames al cap i casal

No, no és un joc de cartes. Són les candidates a l’alcaldia de València en 2027. Un trio format, en ordre alfabètic, per Pilar Bernabé (PSPV), Maria José Catalá (PPCV) i Mónica Oltra (Compromís). Sí, ja sé que en el ball de candidatures hi ha més partits que tenen tiquet, però amb possibilitats d’arribar a l’alcaldia tan remotes com trobar sirenes al riu Túria. Fins ací, el tràiler d’una pel·lícula de suspens que ignorem com acabarà. Així que lloguen balcons i cadires i posen el seient en posició vertical. L’altra ‘batalla’ de València acaba de començar.

Si per al votant ‘progre’ Catalá és el present que cal deixar enrere, per al votant conservador Bernabé i Oltra són el futur que cal aturar. Diran vostès que hauria de ser la reflexió i no les emocions les que determinen el nostre vot; i que per vèncer cal convèncer, cosa que suposa seduir intel·lectualment amb arguments i no amb anatemes. Però així com els millors licors no garanteixen l’exquisidesa d’un còctel, els millors gestors tampoc tenen assegurat el triomf. Les eleccions es guanyen amb vots com al futbol amb gols. Tant se val si són fruit d’un penal injust o d’un error de l’adversari. Per això no sempre guanya el millor sobre el pitjor ni el millor entre els millors. Quina és la meua opinió? Que amb Bernabé tenim una bona candidata a l’alcaldia, i amb Oltra hem perdut una bona candidata a la Generalitat.

Oltra és com el taxi de mitjanit que esperes i tarda en arribar (culpeu d’això al lauwfer o ús abusiu de les instàncies judicials). Oltra era la candidata perfecta per encapçalar la candidatura de l’esquerra alternativa a les eleccions autonòmiques, i fins i tot estatals, aglutinada entorn de Compromís (com el BNG a Galícia, EH Bildu a Euskadi i la Chunta a Aragó). Una esquerra plural que propicia la unitat per les coses que compartim, en lloc d’enfrontar-se per les coses que ens separen. El seu lideratge era el millor pegament d’eixa entesa. Així que, tot el que València guanyarà, el País Valencià ho perdrà.