Però què és això?

Si em punxen no em trauen sang! I és que no m’ho podia creure, després de llegir que, només des del 2023, la Generalitat ha gastat 1,2 milions d’euros en els privilegis (com a expresidents), dels senyors Francisco Camps, Alberto Fabra, Ximo Puig i Carlos Mazon (elDiario.es Comunidad Valenciana, 30 de març de 2016).

Però què és això? Aquestes persones cobraven mil euros al mes (o menys) i per això en deixar la presidència de la Generalitat del País Valencià necessiten una xifra desorbitada de diners, que paguem tots els valencians?

Aquests expresidents ens costen un ull de la cara: per a cadascun d’ells paguem el que costa el lloguer del despatx, l’aigua i la llum del local, el manteniment i les retribucions al personal adscrit a l’oficina d’expresident, el consum del vehicle oficial (gasolina, peatges i neteja), l’allotjament i les dietes.

Segons dades de la Generalitat, només des del 2023, el senyor Francisco Camps (que a més, pertany al Consell Jurídic Consultiu), ens ha costat a tots els valencians, 315.066 euros. El senyor Alberto Fabra (actual diputat al Congrés), ens ha costat 479.389 euros. I el senyor Ximo Puig (actual ambaixador d’Espanya davant l’OCDE), en el mateix període de temps, 453.670 euros. Cal dir, a més, que el senyor Camps durant el 2025, ha gastat 15.000 euros en combustible del seu cotxe oficial, encara que ell diu que “només” en van ser 4.000! Si fa no fa (segons les dades donades a conèixer per la Generalitat), en cas que foren 15.000 euros, hauria gastat uns 1.200 euros de gasolina al mes! El senyor Puig ha gastat 13.400 euros en dietes des del 2024 i a l’assessor del senyor Mazon, li paguem 14.000 euros.

Cal dir que la Generalitat no ha donat cap dada referent als expresidents Joan Lerma i Eduardo Zaplana. Han renunciat a l’Estatut d’expresidents? Si és així, diu molt a favor d’ells.

Aquests senyors haurien de tastar què és viure amb 1.000 euros al mes (o menys i tot), com viuen molts pensionistes. Per això em pregunte si és que els anys que van ser presidents no cobraven res i ara necessiten milers d’euros per poder viure. Què vol dir això? Per què aquests privilegis, que són un insult a la ciutadania? La política hauria de ser un servei i no tindre aquests privilegis escandalosos, quan molts valencians no poden arribar a final de mes.

Que lluny que queda l’actitud d’aquests expresidents, amb la de Jesús de Natzaret, quan va dir: “El Fill de l’home no ha vingut a ser servit, sinó a servir” (Mt 20:28). Aquests polítics (i alguns més), sembla que no han vingut a servir, sinó a ser servits. I a cobrar, simplement, per haver estat presidents de la Generalitat. A aquest polítics els aniria bé anar a Càritas, a la Creu Roja o als Bancs d’Aliments i vore la gent que necessita menjar, mentre ells tenen uns privilegis desorbitats.

Ja n’hi ha prou de privilegis. Mentre exercien el seu treball ja cobraven. I no precisament mil euros al mes. Després de deixar el càrrec, que deixen també uns avantatges que no té cap ciutadà.

Com deia fa uns dies el periodista i subdirector de Levante, el senyor Alfons Garcia, vivim un moment en el que “la desigualtat ha crescut, hi ha una pèrdua del valor adquisitiu, hi ha una major inestabilitat vital i un habitatge prohibitiu”, per a la majoria dels ciutadans, sobretot per als jóvens. I pel contrari, alguns polítics, com aquests quatre expresidents de la Generalitat, viuen a l’estratosfera, en un núvol, en una bombolla fora de la realitat. Si no fóra així, no es gastarien, tan alegrement, els diners que els paguem els valencians, només pel fet d’haver estat al capdavant del govern valencià. Mentre han estat al càrrec, ja cobraven el que els tocava. Massa i tot, crec jo. Però ara cal que abandonen aquests privilegis (i es derogue l’Estatut d’expresidents) i visquen del seu treball. O de la seua pensió de jubilació. Però sense que els valencians hàgem de pagar milers d’euros perquè tinguen una oficina, personal al seu servei i cotxe oficial.

És ben evident la dependència que hi ha del PP envers VOX i de VOX envers el PP. I per això VOX, que sempre ha denunciat “las paguitas” i “los chiringuitos” dels altres partits, no s’ha oposat a revocar (sinó que els defensa), els privilegis que tenen els expresidents de la Generalitat. I és que malgrat que el senyor Mazon ha deixat la presidència del govern valencià, amb el senyor Pérez Llorca (que representa el postmazonisme), no ha canviat absolutament res, tal com deia el senyor Miguel Soler: “El PP canvia l’embolcall, no el producte” (Levante, 1 d’abril de 2026). La prova està en que el senyor Mazon continua de diputat (tot i el seu absentisme laboral) i per tant, aforat, un privilegi més que no tenen els qui no són diputats a les Corts Valencianes.

Que els expresidents de la Generalitat toquen de peus a terra i baixen del núvol on estan instal·lats (indiferents a les dificultats econòmiques de la ciutadania), perquè visquen com la majoria dels valencians, molts dels quals han de fer miracles per arribar a final de mes, mentre ells balafien els diners que cobren de tots nosaltres.