Saltar al contenido principalSaltar al pie de página

Opinión | Al tall al tall

València

L’Alguer: viatge al futur de la llengua

Encara que és cert que el valencià cada volta se sap més, cada volta se parla menys. Com diu una frase ja cèlebre, hem guanyat l’escola però hem perdut el pati

L'ús del valencià es manté constant els últims huit anys.

L'ús del valencià es manté constant els últims huit anys. / ED

Escric aquesta columna des del cor de la ciutat sarda de l’Alguer, l’últim reducte del català a Itàlia, llengua que Mussolini volgué prohibir (per què serà que prohibir les llengües minoritàries figura al Catàleg de Prohibicions de tots els dictadors?). Segut a la terrassa del restaurant, mentre saborege un aperol, el clàssic aperitiu d’abans de sopar, m’arriba de tard en tard la veu d’algú que passa parlant un català gairebé medieval. Circumstància que em fa viatjar al futur i traçar paral·lels amb la situació de la nostra llengua, dient-me: benvingut al País Valencià de l’any 2126, en veure l’Alguer com un espill que reflecteix el futur de la llengua nostrada dins de quatre o cinc generacions. Un futur més negre que una nit de trons. Així ho veig i així ho escric.

Diran que, a diferència de l’alguerès, el valencià és una realitat sòlida a l’ensenyament. I jo adduiré la perogrullada que el futur de les llengües és l'ús i no l'ensenyament; un futur que no es decideix primordialment als centres escolars, sinó fora d'aquests. I encara que és cert que el valencià cada volta se sap més, cada volta se parla menys. Com diu una frase ja cèlebre, hem guanyat l’escola però hem perdut el pati. Atribuïu-ho a una ciutadania renuent a submergir-se en valencià amb la mateixa naturalitat que en castellà. Anomalia que explica —sols en part, la resta és carn de psiquiatria— el nostre bilingüisme subordinat, a la recerca sempre d’una convivència il·lusòriament idíl·lica.

Vinc, per tant, d’un futur que és qualsevol cosa menys tranquil·litzador, condicionat pels errors d’un present lingüístic insatisfactori i d’un passat poc engrescador. Consegüentment, les actituds negatives que deriven en situacions diglòssiques de menyspreu i autoodi, i les males decisions polítiques —d’avui i d’ahir— a causa d’una legislació poruga i insuficient, ens passaran factura. Odie ser profeta de desgràcies, però perquè la llengua tinga futur hem de tornar al passat i esmenar allò que s’ha fet mal des d’un principi.

Tracking Pixel Contents