Opinión
Les Naus, a Alacant
Se com s’adjudicaven vivendes protegides en l’època franquista, un sistema en que tot era corrupció. I és lamentable saber que, en democràcia, servidors públics recuperen eixa senda

Urbanización Les Naus / HECTOR FUENTES
La notícia de l’adjudicació d’uns habitatges de protecció pública en una promoció recent, el conjunt residencial Les Naus a la ciutat d’Alacant, no ha deixat de produir informacions. Esperem a saber-ne més i conèixer, dissortadament, nous espavilats sospitosos d’irregularitats en l’adjudicació de vivendes. Una suma escènica a la qual Berlanga li podria traure un bon suc.
Tot indica que informacions i relacions privilegiades s’han utilitzat per a obtindre adjudicacions de pisos de Les Naus en favor propi. I que, en alguns casos, ho han fet servidors públics. En una societat democràtica (i en qualsevol altra) eixes actuacions amb vivendes protegides (públiques) són inadmissibles perquè no respecten els criteris d’igualtat en el tracte als ciutadans, s’aprofiten en benefici particular i són sostraccions de patrimoni públic. No soc jurista i no puc qualificar amb exactitud eixos comportaments, però se com s’adjudicaven vivendes protegides en l’època franquista, un sistema en que tot era corrupció. I és lamentable saber que, en democràcia, servidors públics recuperen eixa senda.
De bestreta és discutible que l’Ajuntament adjudiques una parcel·la de sòl públic, d’òptimes possibilitats edificables i d’avantatjosa localització urbana, per a una operació immobiliària privada, que és el que ha resultat. En teoria destinada a construir habitatge protegit, la parcel·la s’assignà a una empresa (revestida de cooperativa) quan actualment hi ha una crisi habitacional d’emergència i el sòl públic hauria d’utilitzar-se de manera escrupolosa . També és discutible que el conjunt construït on s’ha produït l’operació semble més un resort que la vivenda apropiada per a famílies que necessiten un pis assequible: una piscina colectiva que serà d’us privatiu, així com altres usos esportius, tenen per objectiu quadrar un negoci i especular amb els preus. Les vivendes són de protecció però fàcilment es reconeixen com destinades a gent de cert poder econòmic. A més, en alguns casos ja han començat a utilitzar-se en incipients o reals transaccions de venda o lloguer.
Els ajuntaments haurien d’utilitzar el seu sòl públic per a crear un parc de vivendes pròpies que resolga problemes i puga incidir en els preus de mercat de l’habitatge, tot el contrari de com s’ha actuat en Les Naus. Haurien d’abordar el problema de la vivenda, no el del negoci immobiliari, que quasi sempre va ell a soles.
Les Naus és una promoció d’habitatges de tres i quatre dormitoris. Em pregunte si eixa tipologia de pisos és la més necessitada i urgent a la nostra societat
Les Naus és una promoció d’habitatges de tres i quatre dormitoris, segons les informacions del diaris. Em pregunte si eixa tipologia de pisos és la més necessitada i urgent a la nostra societat. Pisos d’eixes dimensions se n’han construït molts al llarg de dècades, tenen venda i són un negoci per als promotors. Però ara hi ha moltes famílies monoparentals, de parella, o amb un o dos fills que, per a ser assequibles i respondre a les seues necessitats, haurien de ser apartaments més reduïts i realment econòmics. A més, la mescla de pisos de diversa superfície genera edificis per a distintes generacions i atractius per a gent major. Per què l’ajuntament, en un sòl públic, no va determinar la construcció de vivendes adequades a les necessitats peremptòries, que no admeten dilació, i ser assequibles? Està dins de les facultats municipals, quan cedeix sòl públic per a una promoció de vivenda, fixar les característiques del que s’ha de fer: si no va ser així seria per desídia, incompetència, facilitar negocis... Si una promoció municipal es fa amb col·laboració privada, no és prou declarar que han de ser habitatges de protecció, s’han de marcar els criteris, el programa, el control estricte de les adjudicacions segons normes democràtiques d’un registre de demandants.
La Generalitat ha facilitat en els últimes temps canvis en la legislació d’habitatge, destinats sobretot a beneficiar el negoci: ha augmentat el nivell de renda per a poder optar a vivendes de protecció i ha fixat que eixos pisos puguen desqualificar-se com a VPP i així entrar en el mercat, diluint la possibilitat de crear el parc públic fort d’habitatge. Per acabar-ho d’adobar, es deixa a l’empresa adjudicar els pisos de protecció, els quals tenen per vocació resoldre el problema de la inexistència d’habitatges assequibles per a famílies d’ingressos baixos, que no semblen ser les que se n’han fet amb els de Les Naus. On és la política social pública d’habitatge?
- Los pisos se venden con un descuento de 50.000 euros en València por la caída a plomo de las ventas
- Sigue la última hora de huelga indefinida de los profesores en la Comunitat Valenciana: piquetes informativos y manifestaciones
- El PPCV rebaja el tono frente a la huelga educativa tras el éxito de las movilizaciones y la inquietud de sus alcaldes
- La Policía Nacional detiene a cinco miembros de un clan por tráfico de drogas en Xirivella entre vítores de los vecinos
- La Fiscalía pide la imputación de un alto cargo de Mazón por la filtración de una grabación manipulada con Aemet en la dana
- València rebosa con una manifestación masiva de 35.000 docentes
- La protesta del sector del taxi y la huelga educativa auguran un colapso de tráfico en València
- La delincuencia en la Roqueta obliga a los sanitarios del barrio a encerrarse bajo llave
