Estats Units, bogeria sense aturador

Hi ha diversos modes de moure’s. Un d’ells és el transport públic. Fa uns anys, mentre caminàvem plegats, un col·lega de la Universitat de Nova York em confessà que els nostres serveis públics li produïen enveja. Per exemple –passàvem al costat d’una parada– els autobusos: a Espanya, els retards criden l’atenció perquè hom sap quan arriben els busos; a Nova York, deia, hom mai no ho sap. Era una metàfora d’eixos vessants d’allò col·lectiu que s’esdevenen de forma imprevisible o esbojarrada. Hui, eixa metàfora assoleix nous sentits.

Quan un pertorbat assassinà l’activista Charlie Kirk, Suzanne Swierc pujà un missatge a Facebook. Feia les seues condolences a la dona i als fills, se solidaritzava amb el seu patiment. Li sabia greu però que Kirk haguera defensat la segona esmena a la Constitució, que permet la tinença d’armes a qualsevol individu. Poc després, el passat 17 de setembre, Swierc fou acomiadada de la seua feina com a directora de Promoció de la Salut a la Universitat estatal de Ball, no lluny de Chicago. Segons son cap, amb tals idees no podia encapçalar un servei amb responsabilitat social. El vicepresident James D. Vance havia cridat tothom a denunciar els comentaris sospitosos d’incitar a l’odi; hi seguiren centenars d’acomiadaments.

Qui coneix Donald Trump i els seus sap com amollen insults feridors i humiliants; quan els concerneixen tenen la pell fina, altrament no. Vet ací un botó de mostra. Gregg Phillips difongué la calúmnia segons la qual Joe Biden hauria guanyat les eleccions amb frau de llei. A un pòdcast, Phillips li insultà grollerament: «[Biden] mereix morir». Segons ell, els immigrants volen matar els americans: «La guerra és ací. Us volen morts [...] Armeu-vos bé. Protegiu la vostra família». Nogensmenys, en la segona legislatura trumpiana li ha sigut assignat un alt càrrec a l’Agència Federal per a la Gestió d’Emergències: hi dirigeix l’Oficina per a Resposta i Prevenció de Desastres, un lloc que requereix cap fred i bon juí. Ningú no l’ha acomiadat.

Tot això romandria potser en la boira si no haguera cridat l’atenció de retruc. Ha sigut la CNN a alçar la llebre («A top FEMA official said he teleported», 20/03/2026): Phillips assegura d’haver sigut teletransportat diverses vegades. En una d’elles, una força divina l’hauria enlairat mentre conduïa, tot empenyent-lo fins a un conegut restaurant al nord-oest d’Atlanta: «Fou un moment increïblement esfereïdor, veure’t a tu mateixa al teu cotxe i volant pels aires». Qualsevol cristià, diu, sap del teletransport. Deu emprar la mateixa hermenèutica bíblica que duu circa un 40 % de la població estatunidenca a negar l’evolució biològica. Hom pot escoltar-lo passar de desitjar la mort a un ancià o de cridar els ciutadans a agafar les armes a lloar l’arrapament místic al volant d’un cotxe. No deixa de ser altre mode de moure’s.

Aquesta delirant barreja de teories conspiracionistes, pseudoteologia i violència amara bona part del calador electoral de Trump. A hores d’ara, sembla que l’opinió pública s’allunya del magnat; hi ha contribuït no poc la seua amenaça d’anorrear una civilització sencera. En paraules de la que fou una de les seues mes aferrissades aliades en la carrera a la Casa Blanca, Marjorie Taylor Greene –qui ara sol·licita la seua inhabilitació com a president–, la crida a anihilar Iran ha sigut «absolute madness», una completa bogeria. Quan Trump deixe el govern, hi haurà alleugeriment a tot arreu. I, tanmateix, això no guarirà la població afectada pel virus de la ignorància i la brutalitat. És una bogeria sense aturador.