Opinión | Ni un moment de glòria
Llibres lliures

Imagen de archivo. / Levante-EMV
Hem arribat a un punt on, cada matí en endollar l’ordinador i fer una primera ullada a les notícies, la màquina ens avisa que eixe dia, sense saber perquè, es el día de qualsevol cosa. Des de la poesia fins els escamarlans, passant per gossos i gats, tots tenen el seu dia de celebració. També els llibres, faltaría més que els millors amics de l'espècie humana junt amb els gossos no tinguessin un dia de celebració, una jornada perquè els lletraferits es troben amb altres col·legues, amb amor i sense ira ni enveja, però si mirant de reüll qui té al davant més cua de demandants de una signatura i dedicatoria al llibre acabat de parir, o, al menys, de publicar. I eixe dia es el 23 de Abril, el mateix que l'església va decidir celebrar la festivitat de Sant Jordi, patró d’Aragó, Anglaterra i també de Catalunya.
El creador del Dia del LLibre fou un valencià, l’impressor Vicent Clavel, afincat a Barcelona va tenir l’idea de crear aquesta diada per celebrar el que creia era la data de naixement de Cervantes, el primer Dia del Llibre va celebrar-se el 7 d’Octubre del 1926, més tard es va trasladar al 23 d’Abril buscant un millor temps meteorològic i amb l’excusa de commemorar la mort de Cervantes. A Catalunya la llegenda de Sant Jordi i el drac venía celebrant-se des del segle XV, i a partir del 1931 els llibres, Sant Jordi i la rosa han caminat junts malgrat els impediments que el franquisme va posar a les celebracions, especialment fins pocs anys abans de la mort del dictador quan estaven prohibits el catalá, molts llibres i la reunió de més de tres persones al carrer. Es força conegut que els dictadors no s’avenen bé amb els llibres. I amb la mort de Franco cada 23 d’abril els carrers de Catalunya s’omplen d’una gentada en busca del llibre i la rosa per regalar a la persona estimada.
Però aquest any alguns s’han ocupat en anar escalfant la festivitat. Per una part des del programa “El Hormiguero” Pablo Motos, amb la col·laboració de Sonsoles Ónega, aquesta amb un Planeta a les costelles, van afirmar que l’IVA d’un paquet de Ducados y un llibre era el mateix, un 21 %. quan es el 4%. Un bulo més dels que solen llençar des d’alguns programes de Tele 5 i Antena 3. Ignorancia d’un i l’altra o aprofitaren l’ocasió per atacar al Govern, vostès diran. Fa riure qué dos personatges d’Antena 3, on el capital majoritari és d’una gran editorial facin estes coses. Entre el desconeixement impositiu de Sonsoles Ónega i les ganes de 'matar el drac' de Mendoza i Mariscal, la prèvia de Sant Jordi 2026 s'ha convertit en un camp de mines. No és estrany que el valencià Mariscal jugui a la provocació —és la seva naturalesa—, però que Eduardo Mendoza demani jubilar el Sant, precisament ell que ha radiografiat l`ànima de Barcelona com ningú, ens deixa amb una sensació agredolça.
Però demà la cultura omplirà els carrers, els lletraferits somriuran contents mentre van firmant llibres i els carrers, plens, faran olor a roses tot esperant que els bàrbars no arriben al poder i tornem a tindre que anar a França per comprar llibres lliures.
- El nuevo Manises: una terminal dos veces más grande, nueva sala VIP y mayor área comercial
- Fuertes lluvias en València: en qué pueblos ha llovido más
- Cultura exige indagar si hay restos prehistóricos en la zona donde se proyecta un camping ecológico en Quesa
- Aemet activa el aviso amarillo por lluvias en Valencia: cuánto va a llover y las horas más fuertes
- Mark Fenwick sobre el viejo Mestalla: 'Es obsoleto, inseguro y demasiado vertical
- Las otras víctimas del verdugo de Peset Aleixandre: 'els 13 de la corda' de Ontinyent
- La corte mayor estrena en la dansà un traje 'homenaje a nuestras raíces
- Marta Mercader conecta cuatro generaciones en su traje de la dansà infantil
