Saltar al contenido principalSaltar al pie de página

Opinión | Al tall al tall

València

La nina diabòlica i la nena de l’exorcista

La presidenta de la Comunidad de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, y la opositora María Corina Machado, este sábado en la Puerta del Sol.

La presidenta de la Comunidad de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, y la opositora María Corina Machado, este sábado en la Puerta del Sol. / COMUNIDAD DE MADRID

Pedro Sánchez convida la líder opositora veneçolana María Corina Machado a una reunió i ella desisteix per a què no l'associen amb la Cimera de la Democràcia organitzada pel Govern espanyol a Barcelona. L’argument és tan dèbil com el de la meua tieta quan, sent jo un mocós, m’atemoria dient que si sortia de nit a jugar al carrer se me’n duria l’home del sac. Ah!, i dic líder opositora més per rutina que per precisió semàntica, ja que la susdita “no té el suport o el respecte” dels veneçolans (i això ja no ho dic jo, sinó Trump, el descerebrat president a qui li va transferir el premi Nobel en un episodi —no sé si definir-lo d’ingenu o de ridícul— que evoca els llepaculs i cortesans que deformen la imatge del poderós com els espills de les atraccions de fira).

Díaz Ayuso imposa la Medalla d'Or de Madrid a Corina Machado i aquesta assegura que aviat li donarà les claus de Caracas. Si la primera causa hilaritat pels disbarats que diu, la segona provoca vergonya per les indignitats que fa. Si una no té sentit del ridícul, l’altra porta al ridícul el sentit. Si una deixà morir 7.291 ancians a les residències perquè "es morien igual", l’altra es mostra a favor d'una intervenció militar estrangera al seu propi país. Una es regira contra Sánchez com si fos el maligne, tirant bromera per la boca com la nena de l’exorcista, i l’altra és malvada com només pot ser-ho un personatge diabòlic de dibuixos animats. Tal per a qual. O com diem a casa nostra, coixegen de la mateixa cama.

Després d’aquesta descàrrega d’adrenalina que m’ha permès ficar el dit als ulls d’Ayuso i Machado (l’ordre dels factors dogmàtics no altera el producte autoritari), destaque la incongruència: Machado rebutja reunir-se amb qui acaba d’aprovar un decret per regularitzar, entre altres, molts veneçolans que viuen a Espanya i, en canvi, accepta una distinció de mans de qui s’oposa a dita regularització. Exagere si dic que ambdues actituds no són altra cosa més que una demostració del que és la pèrdua de la vergonya?

Tracking Pixel Contents