Més del mateix...

Arrancàvem la setmana escoltant al president de la Conferència Episcopal Espanyola acusant el govern de l’Estat “d’intervencionisme social” per, només, “preocupar-se” de forçar acords sobre Cuelgamuros (per a ell 'Valle de los Caídos') i sobre els abusos a menors comesos per l’Església catòlica. No deu estar assabentat que visquem en un estat aconfessional reconegut en la Constitució. Segurament serà això.

Òbviament, Sánchez li ha contestat, i ho ha fet recordant-li, que el temps on els bisbes interferien en la política s’havia acabat quan va començar la democràcia. Em sembla una contestació coherent amb un estat aconfessional.

Sembla que per a ells, per a alguns dirigents de la conferència episcopal, sembla que vulguen aplicar allò que se li atribueix al rei Lluís XIV, i que traduït a ells seria “la democràcia, la dictem nosaltres”.

En un Estat democràtic, no haurien d'haver-hi aquestes intervencions. Tot i que fora, per respecte a les institucions democràtiques eixides de les urnes, en representació de TOTA LA CIUTADANIA, i no sols d’una part d’eixa ciutadania que siga creient catòlica.

Dret a opinar? És clar que sí. Tot el dret. Dret a dir com s’han de fer les coses per part del govern? Cap, més enllà d’allò que li puguen consultar.

En temes com l’eutanàsia, l’avortament, el divorci i tots aquells que tenen a veure amb les llibertats col·lectives i personals, sobretot de les dones, intenten ficar la poteta, fins i tot quan ningú els ha demanat l’opinió de manera formal.

I és que encara queda gent nostàlgica dels privilegis que el feixista dictador els va atorgar. Afortunadament, les monges van eixir dels hospitals, on van fer papers d’infermeres, tot i que quasi cap d’elles tenia formació.

Tampoc podem oblidar la quantitat de criatures que van robar a les seues mares legítimes per “regalar-les” a famílies afins al règim feixista.

O a totes les dones que van ser tancades contra la seua voluntat al Patronato de Protección a la Mujer entre els anys 1941 i 1985 per tal d’adoctrinar-les i redimir-les mentre les tractaven com a esclaves i abusaven d’elles.

Sembla que aquesta gent del clero tenen una memòria molt fràgil per a segons quines coses. Precisament perquè ja no poden cometre tots aquests (i molts altres més) abusos, que eren la base del seu poder i dels seus privilegis, els tornen a buscar. Quan se’ls frena, es reboten i crispen.

Vull pensar que no tota la gent és igual i que hi ha gent, com els anomenats cristians de base, que actuen d’una manera molt més humil i que realment busquen ajudar amb generositat i amabilitat a la gent que ho puga necessitar.

Ara mateix, en aquests dies estem acudint a un altre exemple d’hipocresia per aquella gent que defensa sense escletxes el sistema del dictador i, els privilegis de qui els tenia, com el clero.

Estic parlant del cas de la investidura de María Guardiola en Extremadura. Els mateixos que van a missa els diumenges i festes de guardar li estan imposant a la futura presidenta uns paràmetres inhumans amb les persones immigrants que van buscant feina i una vida millor o fugint de la fam o de guerres. És indignat l’ús que alguna gent fa de la mala situació d’altres persones que venen d’altres llocs. Les tracten amb una superioritat impròpia de les persones. La raça humana és única i ens fa a totes les persones iguals, sense que, almenys en teoria, tinga gens d'importància el color de la pell o els trets de cada persona.

Són racistes declarats, però només amb la gent sense recursos, perquè a la gent amb diners, li obren totes les portes. I són qui, segurament, menys ho necessita, perquè, de vegades, són tan rics que només tenen diners.

Realment fa fàstic sentir a la ultradreta, i cada dia també més a la dreta del PP, parlar de prioritzar les ajudes i les subvencions a les persones nascudes a l’Estat Espanyol, com si la resta no tingueren dret a viure igual de bé i en condicions dignes. I això, en boca dels feixistes i, sobretot, del PP, fa riure per no plorar, després de saber la quantitat de diners que ens han furtat amb la corrupció al llarg dels anys. Això sí, de missa, de diumenge i festes de guardar i a criticar tot allò que fan Sánchez i el seu el Govern.

Anteposar els dictats del partit a les necessitats de la ciutadania, com estan fent els dirigents autonòmics del PP, cada dia més a les ordres i, per tant, més esclaus dels mandats de la ultradreta, ens hauria de fer reflexionar a l’hora d’anar a votar. Sobretot amb un dirigent com Feijóo qui, de vegades, sembla que no sap ni llegir. Tota una joieta de dirigent que només sap crispar i repetir que no governa perquè no vol. Algú que l’aprecie li deuria que ja ho té bé i que, com diu la dita, en boca tancada no entren mosques...

Sempre ens quedarà sentir els rossinyols, ara en primavera...