On estem?

I no, no és una pregunta redundant, ni recurrent. És una pregunta honesta sobre com estem com a poble i com a societat.

Està comprovat que tenim una memòria col·lectiva molt curta, però sobretot, molt selectiva. Per què dic açò? Doncs molt fàcil. Hem perdut la memòria de quan alguns dels nostres familiars i avantpassats van eixir a altres llocs del món a busca feina i buscant una vida millor.

Les noves formes de xenofòbia que estan entrant a les institucions de la mà d’una ultradreta cada dia més feixista i d’un PP que podria representar a una dreta democràtica, però que cada dia és menys democràtic i més semblant a la ultradreta, venen de la mà dels pactes d’aquestes dues formacions polítiques.

Els pactes són lícits? Totalment sí. Són dignes? En absolut. El marc que han creat amb l’anomenada “prioritat nacional”, tenen trets de poc o gens de respecte a la constitució. Elles i ells, que tenen sempre la Constitució a la boca, quan no els interessa, la passen per l’arc del triomf, com estan demostrant.

Sentir a Cuca Gamarra acusar el govern LEGÍTIM de pactar amb Bildu, que recordem que és un partit legal, com a mínim fa riure per no plorar. Tornen a l’estratègia de sempre: quan se senten acorralats per les acusacions de corrupció, recorren al fantasma d’ETA. Necessitaran una acció formativa que els explique que ETA va anunciar el final de la seua activitat armada a finals del 2011 i la seua dissolució final en maig del 2018?

Ja ho he dit en unes quantes ocasions: en política no tot s’hi val. Hi ha límits que es devien respectar, però no saben obrir la boca sense mentir.

A Feijóo, els seus, haurien de tindre’l ben emmordassat, perquè no hi ha ocasió en què òbriga la boca, en què no mentisca. Sempre ho fa, i a més, se li nota per la cara de cínic que fica en cada intervenció al Congrés.

En comprar els vots de la ultradreta (cada dia més ultramuntana i més assilvestrada), el PP assoleix, també, el seu marc ideològic que fins i tot el PP europeu rebutja.

Sols cal mirar els òrgans de direcció del partit ultradretà per constatar la quantitat de cognoms que tenen els seus dirigents, per comprovar que molts d’ells i d’elles tenen avantpassats d’origen estranger. I són precisament ells els que volen expulsar als immigrants que ara busquen, com els seus avantpassats, unes millors condicions de vida, amb millors condicions laborals i, en definitiva, a fer aquelles feines que nosaltres ja no volem fer. Com per exemple treballar al camp, o la construcció. Treballs durs que no veig jo fent a Abascal, Feijóo, Cuca Gamarra o Pepa Millán. La veritat és que no.

Les persones nouvingudes NO TINDRAN DRET A VOT a les eleccions de l’any vinent. És una mentida més que volen que cale entre l’opinió pública per tal de desviar el vertader motiu de la seua oposició al procés de regularització.

Tampoc ens envairan per tal d’islamitzar-nos. Una altra fal·làcia carregada d’odi i de ganes de crispar que està llançant l’extrema dreta, sempre amb fam de gresca i de baralla, com ja hem comprovat en nombroses ocasions.

El que s’està practicant amb aquests discursos és l’aporofòbia xenòfoba. O, dit d’altra manera, l’odi als immigrants, per immigrants i per pobres.

Perquè si alguna cosa té clara aquesta gentola és que “no mossegarà mai la mà” d’un xeic del petroli, o la d’alguna de les persones milionàries que hi ha al món. Això no, perquè no és el mateix un immigrant ric que un pobre.

Comparar el fenomen de la immigració amb l’augment de la violència de tota classe, és una nova mentida que s’han inventat. Estan les dades del Ministeri que ho desmenteixen. Però senzillament, com no els interessen, ni les miren. Els resulta molt més agressiu el discurs de l’aporofòbia. I més violent, també.

Primer amb Mazón i ara amb Pérez Llorca, que venia a no crispar i a buscar l’acord, ja van pactar amb la ultradreta, limitar subvencions a persones estrangeres. A més, es va aprovar a les Corts una moció del partit ultradretà amb els vots del PP per a fer estadístiques diferenciades entre la població nacional i la migrant sobre la recepció d'ajudes, l'absentisme laboral, l'ús de les urgències o la donació de sang. Es pot ser més racista i més infame? Doncs ja veiem que sí.

Precisament per això el nom d’aquest article: On estem? On ha quedat els respecte a la dignitat de TOTES LES PERSONES? On està la humanitat en política? Qui mira, de veritat, pel benestar d’aquestes persones que només busquen una vida millor?

No sé si sent més ràbia o més pena per tot el que es diu dins i fora de l’hemicicle sobre aquesta gent.

El que sí que sé és que aquesta gentola no em representa en res. Són, totalment, l’antítesi del que haurien de ser els representants d’una democràcia moderna. En fi...

Esperem que tota aquesta gentola no es veja mai en les situacions que segurament acompanyen a les persones nouvingudes.