Invisibles

Primer que res, he volgut redactar este escrit en gelat, per tal d’evitar subjectivitats i conclusions precipitades que desvirtuen els fets exposats. Per això, he esperat més d’un mes per a donar a conéixer l’experiència del meu home, Enric Lluch, i meua abans i després del lliurament dels IX Premis Literaris Ciutat d’Algemesí. No volia que la decepció i, per què no confessar-ho, la malíccia puntual enterboliren el relat.

La primera sorpresa va ser quan em va telefonar la regidora de Cultura el dia 16 de març per a preguntar-me si havíem rebut la invitació de l’Ajuntament al lliurament dels premis d’enguany. L’acte estava programat per al dia 20 de març, i nosaltres no havíem rebut res. Amb tot i això, com no necessitem rendibús ni estores roges, hi confirmarem l’assistència.

En acabar la gala, entra en el protocol de qualsevol premi, i fins ara, en les huit edicions anteriors també, la fotografia amb qui ha estat guardonat junt amb els polítics, les autoritats o els representants d’institucions, el jurat o altres combinacions pertinents. Mira per on, la persona de la qual porta el nom el premi de narrativa, Enric Lluch, passà a ser invisible. Ni el van saludar, llevat de la regidora, que li demanà fer-se una foto amb ell, ni el van requerir per a la foto de grup. Ah! Tampoc a la secretària de l’AVL, Imma Cerdà, membre del jurat, ni a l’editor d’Andana, Ricard Peris. Tots invisibles.

De tornada a casa i fins a l’endemà, el meu home i jo no comentàrem res. Enric no acostuma a jutjar situacions incòmodes. Simplement, les deixa fluir i intenta que no l’afecten. Però va ser tan evident, que a migdia em digué que demanaria que llevaren el seu nom del premi. Vam comentar els pros i els contres i ho vam deixar estar.

Però, el dia 23 de març, a les 20.36 h, m’arriba pel WhatsApp municipal, que té catorze mil seguidors, la crònica detallada amb una foto única de l’alcalde junt amb el guardonat, dos regidors i dues regidores. En la relació dels premis, els premiats en la 3a edició del Premi al Foment Lector “Salut Cubells” i, amb tot detall, els títols dels treballs i els centres escolars guardonats. És clar que, a l’hora d’esmentar el Premi de Narrativa i el guardonat, el nom d’Enric Lluch brillava per l’absència.

Fet i fet, es va tornar a despertar el sentiment de decepció i una poca de ràbia. Però, amb tot i això, vaig intentar allunyar els fets de la meua ment.

A primers d’abril, el periòdic gratuït d’àmbit local, La Veu d’Algemesí, que edita onze mil exemplars, amplia la mateixa crònica de l’acte publicada per l’Ajuntament i gasta la mateixa foto.

Finalment, cap al dia 15 d’abril, la cirera del pastís el posa la publicació de la notícia de l’acte en la revista municipal Berca, que també arriba a onze mil cases. La relació de noms augmenta, afegint-hi el de la il·lustradora del llibre guanyador i, fins i tot, els dels protagonistes de la història entre d’altres. Això sí, ni esmentar el nom de l’escriptor de Literatura Infantil amb més de cent publicacions, que, teòricament, li dona nom al premi de narrativa. Amb tot, en honor a la veritat, la presentadora de la gala sí que el va anomenar i també va fer un breu resum de la seua trajectòria literària.

És clar que, a l’hora d’escriure la carta i abans de publicar-la, he hagut de comprovar cada un dels fets que hi descric i, en retrocedir en el WhatsApp municipal, encara he hagut d’afegir una altra constatació. El mateix dia 20 de març, a les 12.16 h, l’Ajuntament envia pel WhatsApp la invitació a l’acte. Una única imatge i quan faltaven set hores per a la celebració de la gala.

Amb tot i això, si volguera aprofundir més, encara em faltaria esbrinar quina invitació reberen els centres escolars o altres persones del jurat o càrrecs afins al consistori. A nosaltres, no ens en va arribar cap.

És cert que en les bases dels premis, que elabora l’editorial Andana, una editorial algemesinenca i que l’Ajuntament penja en la pàgina web en l’apartat de Cultura, apareix clarament Premi de Narrativa “Enric Lluch”, però, quin sentit té que porte el seu nom si després el fan invisible?

En definitiva, el premi de narrativa, des de la creació, porta el nom d’Enric, i tant ell com jo hem sigut jurats, ell durant les nou edicions i jo en huit ocasions. Faena que fem a gust i gratis et amore, perquè es tracta del nostre poble. Per tant, si volen fer-nos invisibles, té sentit que siguem jurats en la convocatòria de la 10a edició per a l’any que ve? Té sentit acudir a una gala on no som convidats?

Suscríbete para seguir leyendo