El Correllengua Agermanat

Rient, rient, el Correllengua Agermanat arribarà a Brussel·les aquest dissabte 9 de maig. Una cursa de relleus no competitiva que, després de recórrer els territoris de parla catalana, durà la Flama de la Llengua al Parlament Europeu per exigir-ne l’oficialitat a la Unió Europea. Més de 1.500 quilòmetres en 17 etapes. Un èxit a compartir pels organitzadors, participants i públic que ha aplaudit els portadors de la Flama allà per on ha passat. Abans que algú alce la mà i, com qui nega la rotació de la Terra, em negue això de ‘parla catalana’, pose jo les dos sobre el teclat per recordar que la unitat lingüística la reconeixen, assumint el paper de Galileu, la romanística internacional, totes les universitats del món, els tribunals de Justícia i l’AVL.

Que el Correllengua reclame l’oficialitat del català a Europa és positiu. Que la iniciativa tinga el suport de molts col·lectius és perfecte. I que la bona acollida presagia la mobilització al llarg del temps és encoratjador. L’única preocupació enmig d’aquest pack de bones notícies és l’actitud negativa del PP, com revelen els atacs a Diana Morant per lluir un adhesiu de suport a la llengua pròpia: “Presumiendo de catalanismo antivalenciano. Nosotros lo tenemos claro: somos valencianos, y hablamos valenciano”. Nyas, coca! Un escrit en castellà per defensar el valencià. Què t’ha paregut, morrut?

Els valencianoparlants no som gent afortunada: el valencià no és una llengua d'èxit, no és àmpliament estimada, no compta amb l'afany normalitzador i voluntat normativitzadora de la Generalitat, condicions essencials per no sotsobrar en un oceà castellanitzador. Si pensen que aquest diagnòstic és exagerat i respon a inexplicables necessitats hiperbòliques, escolten en quina llengua parlen a les conselleries, als jutjats, a les grans superfícies, al cinema, en quin idioma etiqueten els productes, etc., i una vegada s’hagen contestat, digueu-me si és inversemblant que el valencià puga estar present a Europa i desaparèixer a casa nostra.