Feixisme disfressat

A mesura que van passant els anys, la vida i sobretot la gent, no deixen de sorprendre’m.

Vull pensar que la democràcia ha vingut per quedar-se i que les persones que enyoren el feixisme franquista amb totes les seues pràctiques (moltes d’elles aberrants) es quedaran amb això, amb tan sols l’enyor.

I dic tot açò perquè veien com estan actuant alguna gent dirigent del PP, només al País Valencià, crec que volen copiar algunes pràctiques feixistes, però disfressades de democràcia.

Pérez Llorca i el seu govern s’han passat per l’arc del triomf la LOMLOE autoritzant subvencions a escoles que segreguen a les xiquetes i als xiquets. L’esmentada llei prohibeix el finançament públic a centres educatius que segreguen l’alumnat per sexes, però com veiem, al president li és igual. Ha comprat el discurs que li ha marcat la ultradreta. O senzillament ell forma part d’eixa ultradreta. Sembla que per a finançar irregularment a eixes escoles, sí que hi ha diners. Per això no acusa Sánchez de l’infrafinançament de la Generalitat Valenciana. Sembla que ha trobat els diners per a fer-ho. I s’ha quedat tan ricament.

Tot i que s’entesta a semblar tolerant i negociador, se li va veure el plomell quan no va enviar a Mazón a casa, augmentant així el dolor dels familiars de les víctimes de la dana.

Se li va tornar a vorer les intencions en quant va “enxufar” directament a la parella a la Diputació de València. Així i sense vaselina. Directament. El que venia a “regenerar” l’ambient polític i a reconstruir, ho ha fet pensant només als seus interessos, primer partidistes i, després els polítics.

Polítiques feixistes amb somriure i vaselina per descomptat en contra dels drets de les dones són les que també, fa l’alcalde d’Elx en presentar al ple de l’ajuntament una moció contra l’avortament. Però qui són ells per a decidir sobre els drets de les dones a l’accés al seu propi cos i sobre la seua maternitat? Doncs són això, feixistes a les institucions tot i que disfressats de demòcrates. I quan de drets de les dones es tracta, salten immediatament.

I com ja tenen el camí marcat per la més feixista de tots, Susana Camarero, que no sols no protegeix les dones víctimes de violències masclistes, retalla recursos a tots els nivells de la protecció deixant-les en una situació de vulnerabilitat més alta encara.

Com veiem amb aquests tres exemples, tot i estar al capdavant de les institucions democràtiques, la democràcia els queda prou gran als personatges esmentats que viuen dels diners públics, però que sembla que les polítiques que fan van encaminades a “restaurar” democràticament mesures del règim feixista d’infame record, sobretot per a les dones.

Amb el discurs xenòfob i interessat quan associen criminalitat amb immigració, masclista amb l’intent de retallar drets a les dones com hem vist, de justificació d’alguns agressors masclistes com també hem llegit i escoltat, amb l’eliminació total dels temes relacionats amb la igualtat, la coeducació i els micromasclismes que encara el dia de hui patim les dones i les xiquetes, de la formació del professorat per tal que aplegaren a les aules, una manera clarament intencionada perquè les xiquetes i les dones joves desconeguen els seus drets i, per tant, tinguen menys possibilitat de defensa, veiem com eixes polítiques restrictives i de tall feixista van avançant a poc a poc, “sin prisa pero sin pausa”, tal i com diu la dita. Van fent “saó” perquè la pluja fina de la presa de mesures espaiades, va calant a poc en forma d’assumpció i normalització de les conseqüències d’aquestes mesures. Així a poc a poc, el feixisme va calant en l’imaginari col·lectiu.

La teòrica dreta presumptament moderada i la ultradreta li estan obrint les portes al feixisme sense cap complex, amb tota la càrrega que implica el discurs feixista.

La gent demòcrata i progressista hem d’estar molt atens per denunciar públicament aquestes coses fent servir l’espai que cadascú tinga al seu abast.

Als meus espais que cap feixista, siga dona o home, busque reconeixement perquè no el trobaran.

El feminisme m’ha ensenyat, a banda que masclisme n’hi ha tant en la dreta com en l’esquerra, que una de les obsessions dels feixistes és el d’apropiar-se dels cossos de les dones per convertir-les en “fidels esposes i abnegades mares”.

Amb mi que no compten. És més, en tindran enfront de ells per combatre els seus discursos feixistes, misògins, homòfobs i xenòfobs.