Que vinga la llum

Fa un any el país va quedar a fosques durant huit hores. Les raons de l’apagada general encara no les sabem amb seguretat. De sobte va ocórrer el que mai podíem imaginar. La nostra vulnerabilitat front a la tecnologia es va fer palesa durant huit hores. Aquell dia de San Vicent de 2025 tots estàvem esperant que vinguera la llum com a font de salvació col·lectiva, com si fóra un mannà que havíem perdut. Aquell desig em va recordar la cançó popular valenciana que el grup Al Tall va posar de moda en la segona part dels anys setanta: Que vinga, que vinga, que vinga la llum. En aquell temps d’esperances per un canvi en la societat, la cançó sintetitzava els desitjos del poble per una democratització que donara solucions i que ajudara a recuperar la identitat dels valencians. Cinquanta anys després, la corrupció i el malbaratament que aquella cançó popular criticava, per desgràcia, continua present al nostres dies.

Tot el que va ocórrer amb l’apagada general no és res comparat amb el temps de foscor que estem vivint actualment. La nostra societat ha caigut en una penombra constant. La societat de valors no està de moda. Més que mai cal que vinga la llum. Diu el refranyer que "on hi ha llum les ombres desapareixen". A hores d’ara ens ataquen ombres com: el foment de l’odi, el racisme, la intoxicació informativa en les xarxes socials, el negacionisme del canvi climàtic o el moviment antivacunes. L’idiotisme s’ha generalitzat. La nostra societat està com un llum, es a dir, ha perdut la raó. En aquella vella cançó, quinqués, lamparilles, llanternes i fanals llumenaven el poble i atreien als forasters. Ara, la prioritat nacional vol expulsar-los. Vivim el temps de l’empoderament de la ignorància. "Mort a la intel·ligència" que diria Unamuno. Malauradament moltes persones en comptes de donar llum ens donen fum i ens confonen.

A nivell internacional la democràcia s’està enfosquint. El món està regit, més que mai, per esperpents als qui els hem atorgat massa poder, es tracta d’individus que prenen decisions a les fosques. La major potència mundial està dirigida per un bocamoll xantatgista que es creu el xèrif del comtat. El pitjor és que té seguidors entre els sectors reaccionaris de l’extrema dreta. L’europeisme i l’estat del benestar s’han convertit en els majors enemics d’autòcrates i es troben més en perill que mai. Alguns arriben a demanar jornades de dotze hores. Criminals de guerra actuen impunement sense respectar la legalitat internacional amb la qual cosa anem de cap a un món sense lleis.

Si volem de veritat que "vinga la llum abans que el petroli mos ompliga de fum" haurem de regenerar la política fugint de la confrontació permanent i ens haurem d’implicar en cuidar la democràcia. Els polítics hauran de donar solució als nostres problemes per evitar la desafecció a la política i l’entrada al poder de populistes. El poeta i assagista veneçolà Rafael Cadenas ho te claríssim: "És urgent defendre la democràcia de tot el que l’aguaita i per aconseguir-lo es requereix recrear-la". Si lluitem cadascú de nosaltres per la regeneració col·lectiva donarem llum en la foscor.