Mentre quede aire, respirarem, estarem al costat de l’equip i rebentarem Mestalla

Arribem a la recta final de la temporada, on es juguen els cacaus, i la cosa està realment fotuda. 39 punts no garantixen la permanència, queden 4 encontres per acabar la lliga i el més trist de tot és que encara no sabem a què juga el València CF, ni si serà capaç de sumar 3 o 4 punts. Pensava que el “cupo” de partits castanya ja l’havíem superat en el curs actual, però no, quan més necessitat hi havia de guanyar i certificar la salvació, ens trobem amb el pitjor encontre de tota la temporada davant un Athlético de Madrid plagat d’adolescents. Quina vergonya vàrem passar dissabte i què fotuts se n’anàrem a casa. Sincerament, este València CF, jugant d’eixa manera, no mereix estar en primera divisió. Un encontre que resumeix i explica la nefasta temporada que ha fet el València CF. Encara sort que Rafa, veí de seient en Mestalla i gran amic, es va perdre el partit per malaltia, ell, que no ha fallat a cap encontre en Mestalla des de fa 40 anys, si arriba a acudir ens haguera tocat ingressar-lo en l’hospital per depressió aguda.

L’afició ha entrat en una esquizofrènia permanent i no sap si animar l’equip, xiular els jugadors, clavar-se amb l’entrenador, assenyalar a la direcció, la propietat... o simplement, abaixar el cap i mossegar-se la llengua. Cada aficionat/ada expressa els seus sentiments de manera espontània. Personalment, jo preferisc donar suport a l’equip durant el partit i quan acaba, si no m’ha agradat el que he vist, xiule, proteste i els envie a escaparrar si cal. Els responsables d’esta situació estan clars, de dalt cap avall comencem per Peter Lim com a màxim accionista, Kiat Lim, el president, Ron Gourlay com el director general, Javier Solis (encara no sabem ben bé quina és la seua funció, però ahí està sucant), Carlos Corberán com a entrenador i, uns jugadors que han mostrat un nivell molt mediocre per a estar en primera divisió. A mi em semblen els personatges d’una pel·lícula de terror de sèrie B, que s’han carregat, amb la seua incompetència, la idea d’un València CF competitiu, aguerrit i campió. Fins que els Lim, Gourlay, Corberán... no desapareguen del club, continuarem amb el mateix calvari. Ull perquè queden per disputar 12 punts per a tancar la lliga i segons com està l’assumpte, el València CF de Corberán és capaç de no guanyar cap partit més.

Mentre quede aire, respirarem, estarem al costat de l’equip i rebentarem Mestalla, com hem fet tota la temporada. Però, amb l’afició no s’hi juga, no intenteu prendre’ns el pèl ni vendre’ns gat per llebre, perquè ens trobareu de cara. L’únic que demanem és tindre un equip competitiu, implicat, que ho dona tot en cada encontre i que estiga ben dirigit. Si no tenen la capacitat de dur-ho a terme, que se’n vagen a casa o que canvien de club.

Per cert, enhorabona al Rayo Vallecano, que amb quatre graneres i un bon entrenador han aconseguit arribar a la final de la Conference League. Quina enveja. Amunt!

Suscríbete para seguir leyendo