Creuar línies

Hi ha determinades línies que no s’haurien de creuar mai. Travessem un temps en què tot allò que hem assolit amb esforç, dedicació i molt treball estan en perill, amb una dreta i una extrema dreta en perfecta sintonia per a erradicar les potes principals de l’anomenat estat del benestar. La sanitat, l’educació i els serveis socials públics i universals, més enllà dels recursos econòmics de cadascú, són al punt de mira. Les perspectives electorals que totes les enquestes i estudis sociològics coincideixen a assenyalar no fan sinó donar més força als partits de dretes per a lluitar contra els drets que han costat tant d’aconseguir. I no s’estan de dir-ho públicament amb la força que els donen eixes enquestes i les xarxes socials controlades per les grans empreses afins i l’ajut inestimable dels seus mitjans, finançats amb fons públics, procedents d’aquelles institucions i organismes ocupats per ells, tot amb la mirada posada en les properes eleccions que els permeta seguir eixamplant el seu poder.

D’un temps ençà, la sanitat, l’educació i els serveis socials han esdevingut el pal de paller del conservadorisme més recalcitrant amb la finalitat d’acabar amb eixos drets i, a continuació, privatitzar-ne els serveis i ajudar a fer negoci a les grans empreses. Durant la pandèmia ho vam vore amb la crisi de les residències a la Comunitat de Madrid on van morir centenars de majors desatesos i, fa uns mesos, s’ha repetit la mateixa situació amb les mamografies en Andalusia. La manca de recursos públics suficients per garantir-ne els serveis, la derivació de pacients a les empreses privades i la campanya que els partits més conservadors -PP i Vox- van iniciar fa temps per denigrar els serveis públics són al darrere d’una situació que s’ha de tallar de soca-rel. Els problemes de llistes d’espera, massificació i altres mancances al voltant d’estos sectors essencials en la nostra societat no es resolen, de cap de les maneres, amb la privatització. Només cal aportar-hi més recursos i una gestió més eficient perquè continuen prestant el servei que cal. La vaga que els professionals sanitaris van iniciar fa mesos tot demanant millors condicions laborals al Ministeri de Sanitat no són una anècdota. Ans al contrari, són la prova fefaent que quelcom d’important es cou en determinats sectors de la nostra societat.

A eixa situació s’ha afegit la del professorat al País Valencià on demanen també millors condicions laborals i econòmiques perquè els joves puguen rebre l’atenció que els mereixen. Vagues, protestes, concentracions i tot un seguit de reivindicacions han servit perquè el focus de l’opinió pública es centre en un sector que, amb governs dretans, especialment, pateix una minva perquè és la forma més directa per a facilitar-ne el negoci a l’educació privada. No hi falla. L’estratègia és sempre la mateixa: deixar-la sense recursos perquè en minve la qualitat i la gent se’n vaja a la privada, tant en sanitat com en l’educació. Per això, hi ha sectors que mai no s’haurien de bandejar. Determinades línies no s’han de creuar. Mereixen un respecte, però, especialment, també l’atenció que cal: recursos econòmics i humans perquè puguen continuar desenvolupant el servei que els ciutadans ens mereixem. La solució no és la privatització sinó una potenciació seriosa i efectiva perquè han costat molt d’aconseguir i no ens podem permetre el luxe de fer-los desaparèixer a poc a poc.