Els indicadors educatius diuen sí a la vaga

Les reivindicacions que han portat al col·lectiu de docents valencians a plantejar una vaga educativa indefinida a partir de l’11 de maig de 2026 apunten a problemàtiques com les millores en les instal·lacions, en concret la reconstrucció dels centres afectats per la dana o de l’adequació climàtica; les millores en l’atenció a l’alumnat, com ara la substitució immediata de baixes de professorat o la baixada de ràtios; les millores salarials, que han estat una reivindicació posada molt al centre i també instrumentalitzada per la Conselleria; o un millor tractament al valencià com a llengua de cohesió i no de disputa. Les accions que estan posant-se en marxa de manera presencial i en xarxes mostren que la convocatòria de la vaga indefinida ha anat creixent i agafant força en les últimes setmanes. Les negociacions amb el govern valencià han estat tenses i han derivat, d’una banda, en un no acord per la part sindical i el manteniment de la vaga i, d’altra, en l’enviament d’una carta a les famílies per part de la Conselleria que ha estat criticada com a partidista i propagandística.

Davant d’aquesta situació de tensió educativa, podem fer una mirada ràpida a alguns indicadors educatius, els quals ens permeten observar algunes dades que justifiquen la reivindicació docent i la seua pressió mitjançant la vaga educativa.

Un indicador educatiu serveix per a assenyalar l’estat d’un fenomen i, també, per a conèixer la seua evolució si l’utilitzem calculat per a un període de temps o una sèrie temporal. Els indicadors ens adverteixen d’allò bo o dolent d’un fenomen. Tenim indicadors de rendiment i resultats educatius de l’alumnat, indicadors sobre instal·lacions educatives, sobre despesa o inversió econòmica, etc. Són, per tant, un instrument de síntesi i així han de ser interpretats.

Aleshores, si ens aturem a veure l’estat de l’educació valenciana a partir d’alguns indicadors (en aquest cas tres per les limitacions d’extensió del text) es pot justificar la coherència de la reivindicació docent. Em referiré al pressupost públic destinat a l’escola privada-concertada, a les ràtios i als salaris docents.

En primer lloc, una de les reivindicacions centrals d’aquesta vaga és la protecció del sistema públic d’educació. És conegut que el total d’alumnat matriculat a la pública és superior al de la privada-concertada, perquè el concert educatiu hauria de ser subsidiari de l’educació pública. El pressupost destinat a l’escola privada-concertada en el cas valencià és d’un 18 %. Aquesta quantitat està lleugerament per damunt de la mitjana estatal, cosa que pot no sorprendre, però en mig d’una convocatòria de vaga educativa indefinida hem conegut en els darrers dies la notícia sobre el finançament a les escoles concertades que segreguen per sexe. Un total de 73 milions per a 7 centres religiosos que separen a xiquets i xiquetes, a més d’un acord des de la conselleria signat en 2025 de mantindre aquest finançament fins a l’any 2031. Una decisió política contrària al principi rector d’igualtat entre dones i homes contemplat en l’actual llei educativa, que en el seu text expressa literalment que els centres que reben finançament públic no poden segregar per sexe.

En segon lloc, una altra de les reivindicacions que s’està posant al centre de la protesta és la baixada de ràtios professorat per alumnat, perquè les ràtios altes suposen dificultats manifestes a l’hora de donar una atenció de qualitat a l’alumnat. L’evidència científica sobre ràtios educatives ens diu que la baixada millora especialment el clima escolar i el benestar del professorat. Quant a les ràtios màximes permeses, tot i que hi ha municipis on s’han reduït, en el curs 2020-2021 era de 20 en infantil i primària mentre que en el curs 2025-2026 és de 25, en educació secundària obligatòria era la mateixa xifra i en batxillerat de 20 s’ha passat a 35.

Els indicadors sobre salaris indiquen que el col·lectiu docent valencià és un dels pitjors pagats en l’Estat espanyol

En tercer lloc, una de les reivindicacions que s’ha plantejat en les negociacions amb Conselleria és la millora dels salaris docents. Aquesta exigència com a part de les condicions laborals és legítima, tot i que ha estat criticada i instrumentalitzada pel govern valencià. Des de diversos mitjans i xarxes, el col·lectiu docent ha reiterat que aquesta no és la seua reivindicació única, sinó que la vaga es fonamenta en una diversitat de reivindicacions per garantir una escola pública de qualitat, degut al seu deteriorament. Tanmateix, la reivindicació d’una millora en els salaris ha estat objecte de controvèrsia. Els indicadors sobre salaris indiquen que el col·lectiu docent valencià és un dels pitjors pagats en l’Estat espanyol, perquè se situa en el lloc cinquè per la cua en el cas dels i de les mestres, en el mateix lloc en els especialistes en formació professional i en el professorat de secundària. Els indicadors econòmics sobre pujada de preus assenyalen augments destacats en la vivenda, especialment en el lloguer amb màxims històrics i de manera prominent en el cas de València. És clar que aquests augments afecten a tota la població, no només al col·lectiu docent, però queda més que justificada la reivindicació de la millora salarial.

Amb tots aquests indicadors, i d’altres que podríem afegir, la vaga educativa està més que justificada, per la millora del benestar docent, per una escola pública i de qualitat.