Saltar al contenido principalSaltar al pie de página

Opinión | Al tall al tall

València

La vaga educativa i el seu abracadabra

Asi ha sido la marcha "histórica" de los profesores en València el día de la huelga

Asi ha sido la marcha "histórica" de los profesores en València el día de la huelga / JM López

Per recobrar la pau escolar la vaga educativa iniciada l’11 de maig urgeix al govern valencià el seu abracadabra. “Rectificar” és la paraula màgica. Acceptar les demandes més urgents i establir un calendari d’aplicació per a la resta; en suma, fer allò que s’hauria d’haver fet després de la vaga de 31 de març. Admetre l’error de la carta enviada per la consellera d’Educació enfrontant les famílies amb el professorat, i aplicar una dutxa freda a la supèrbia que desplega a les negociacions. No qüestione la legitimitat del Consell per aplicar la seua política educativa. Però la legitimitat, no sent qüestionable, sí és qüestionada; perquè la democràcia no és sinònim d’imposició a la brava. El consens és la prova del 9 per dur la pau al sistema educatiu.

Amenaçar els docents i equips directius, més que un error (de diagnòstic), és una estupidesa, com diu la cèlebre frase. L’amenaça no ha sigut mai signe de fortalesa, sinó de debilitat. Adduir insuficiències pressupostàries, quan has convertit les inversions en educació en gossos llebrers que corren darrere d’unes necessitats que van per davant com la llebre mecànica dels canòdroms, és hipocresia. Cal afrontar els problemes de l’educació, que en són molts i variats, fer-los teus i no veure’ls com la tomaca de dalt del basquet del súper que tothom palpa però ningú no agafa.

No sóc Casandra en versió masculina, però fa temps ja vaig advertir que reduir les inversions afectaria a l’educació; que se paralitzarien projectes de remodelació i construcció de centres, i que se contribuiria a què l’escola pública perdés a poc a poc el rang d'igualtat amb l'escola privada de la qual passarà a ser subsidiària, arribant només allà on aquella no arribe o no tinga interès d’arribar. M’incomoda dir que ja ho vaig advertir, però ho vaig advertir. I no és cap mèrit. És molt fàcil convertir-se en profeta del desastre quan veus un govern que fa de l’educació la seua Ventafocs, sempre esperant que arribe l’hora per a què els pressupostos li presten atenció.

Tracking Pixel Contents