Mal panorama

Quan falta un any just per a les eleccions autonòmiques i municipals ens trobem amb un panorama desolador per a l’esquerra, fins i tot al PSPV.

Per a les municipals no tinc cap problema. Tinc molt clar el meu vot, però per a les autonòmiques... la cosa canvia.

Amb Compromís fent malabars a seu sí, però, al mateix temps, volent encapçalar una teòrica coalició d’esquerres, per plantar cara a un teòric govern fruit de pactes entre el PP i la ultradreta.

Amb un PP bicèfal que encara ni ha celebrat el seu congrés al País Valencià, ni ha designat candidat entre Pérez Llorca i Camps, que ha tornat a postular-se com a candidat. Tot a l’espera que Feijóo “toque el pito” per donar la sortida de les precampanyes electorals autonòmiques.

Ens espera un any ple de mentides interessades, atacs immisericordiosos als adversaris polítics i molta més crispació garantida. Encara no han entès que vivim en un règim condemnat al bipartidisme rotatori?

I mentre, la població en general hem d’assistir amb avorriment sostingut a aquest ambient enrarit on no ens donen cap classe de treva. Quin any ens espera... I aquesta vegada sense cap il·lusió per anar a votar...

Però caldrà anar. Tot i que siga per honorar la memòria de totes les persones que no ho van poder fer i d’aquella gent que va perdre la vida perquè nosaltres hui en dia gaudim dels drets que tenim.

Comença ja el ball de noms per a confeccionar les llistes electorals. Cada partit haurà de fer malabars per fer llistes paritàries entre dones i homes i conjugar els territoris per a les autonòmiques. Tota una barreja d’interessos personals i col·lectius i d’egos que sempre pensen que són els millor preparats.

També hi ha gent que no vol sentir parlar-ne ni de ben lluny. Gent que només volem anar a votar, sense que això vulga dir que no ens agrade la política.

El panorama no pinta gens bé. Cap organització es lliura. Tant en la dreta com en l’esquerra. I si a tot això li afegim el component d’un vot feminista, ja n’hi ha per arrancar a córrer i no parar.

I, si bé és cert que el Pacte d’Estat contra la violència de gènere s’ha renovat, caldria fer un seguiment per veure on van a parar els diners destinats a la prevenció i eliminació d’aquest fenomen

Sols un detall per a recordar-los als partits d’àmbit estatal: enguany ja han estat assassinades 36 dones per haver nascut dones. Només al mes de maig, i a data del diumenge dia nou, ja són quatre les dones víctimes mortals de les violències masclistes. I són cinc les criatures assassinades per violència vicària.

Sembla que aquests assassinats estiguen “normalitzats” per tots els partits polítics. I, si bé és cert que el Pacte d’Estat contra la violència de gènere s’ha renovat, caldria fer un seguiment per veure on van a parar els diners destinats a la prevenció i eliminació d’aquest fenomen.

Fa pena pensar en tota la il·lusió amb la qual la gent va abraçar de nou la democràcia i les llibertats. I en què estan convertint actualment la política a quasi tots els nivells.

Recorde les cues llarguíssimes a algunes cases que actuaven com a col·legis electorals, amb gent il·lusionada perquè, per fi, podia votar.

El fang amb què ho han embrutat tot, les formes poc cordials i els interessos personals i partidistes front als interessos comuns fan que cada dia la ciutadania ens allunyem més d’elles i ells.

Fins i tot de vegades pense que és el que realment volen. D’aquesta manera poden fer i desfer sense haver de donar massa explicacions.

Molt trist tot. I amb la IL·LUSIÓ, així, en majúscules, perduda per culpa de les seues misèries.

Esperem que a les urnes autonòmiques els puguem donar la volta a l’any que ve i fem fora a tota aquesta gentola que només vol afavorir sempre als mateixos

Afortunadament, la gent que creiem en la democràcia ho tenim clar i seguirem anant a votar per tota la gent que ja no ho pot fer, però que va lluitar perquè nosaltres ho pugam fer.

És una forma de mostrar-los respecte. Elles i ells s’ho mereixen. Per a mi, és un acte sagrat al qual no estic disposada a renunciar.

Però aquest compromís no és incompatible amb veure com, sobretot, la dreta i la ultradreta ho estan enfangant tot amb les seues mentides intencionades sobre qualsevol cosa que diga o faça el govern de Sánchez.

O, més a prop, veure com Pérez Llorca no accepte un millor finançament per al País Valencià, amb tot el que això vol dir per als serveis públics valencians.

Esperem que a les urnes autonòmiques els puguem donar la volta a l’any que ve i fem fora a tota aquesta gentola que només vol afavorir sempre als mateixos. I no som la classe treballadora.