Pública excel·lència

De menuda, quan les circumstàncies em ferien, em rebel·lava amb rabietes tot i que no en treia molt de profit perquè no solia disposar d’alternatives a allò que em molestava. Va ser de jove universitària quan vaig entendre que una oposició exitosa havia d’anar precedida de reflexió i organització. En aquells anys, ens amargava la vida una violència impune des del poder i uns polítics de falla que ens encolomaven decrets vexatoris. El patiment que ens infligien, però, no ens abocà a la rendició. Al contrari. Ens aplicàrem a participar en assemblees, estudiar els diferents escenaris i eixir al carrer malgrat l’amenaça de les porres agressives. Tot per aspirar a erigir una societat benestant.

Igual que ara.

Aquest mes, les veus de la comunitat educativa reclamen un sistema educatiu públic dotat adequadament per atendre un alumnat cada dia més i més divers; salaris adients que dignifiquen la tasca dels professionals; defensa del valencià; reducció de les ràtios... Com era d’esperar, però, el Partit Popular ha mantingut el seu perfil d’adepte a les polítiques privades, oferint minses compensacions a una situació molt greu de falta de recursos que impedeixen activar un ensenyament de nivell. A més, la seua consellera ha tingut el valor de voler fer creure a les famílies que una colla d’irresponsables maquinava arruïnar el futur dels fills i les filles.

En una autèntica democràcia de fets i paraules, hi ha d’haver un espai on la ciutadania exercisca el dret a reclamar i els governants l’obligació d’escoltar-ne les sol·licituds i procurar compensar-les. Aquesta clariana, situada enmig de la selva de pensaments, credos i conviccions, ha de ser inalterable perquè, sense un fòrum de debat rigorós, la democràcia s’enfonsa. Ací, els actuals dirigents somien imposar-nos un mutisme servil per continuar importunant els serveis públics i fomentar els negociats privats.

Jo em solidaritze amb la comunitat educativa que reivindica l’excel·lència de l’educació pública per a les noves generacions. Ho hem fet a tothora i ho continuarem fent. Millorar una societat no pertany a qui pretén destruir-ne una part, sinó a qui anhela instruir-la.

Suscríbete para seguir leyendo