Ens pixen i diuen que plou

Sabem que la veritat no és una prioritat per a molts polítics; i que allò que diuen té tanta credibilitat com ta mare quan et diu guapo. Però, més que la mentida en sí em molesta que se la treballen tan poc per fer-la creïble que fa pensar que em prenen per imbècil. Els italians usen l’expressió “se non è vero, è ben trovato!” (si no és veritat, està ben contat!) per referir-se a una història o rumor que, tot i ser fals, està tan ben narrat que se li dóna crèdit. No és el cas del discurs oficial amb què el PP valencià afronta les mobilitzacions dels docents, pujant-se al carro victimista de culpar el govern central. Amb tan poca imaginació que fins un lloro podria suplir-lo contestant qualsevol qüestió amb el clàssic ‘Pedro Sánchez és el culpable’. Per què no inverteixen més en infraestructures? P.S. és el culpable. Per què retallen en personal? P.S. és el culpable. Per què estem infrafinançats? P.S. és el culpable... Una constant anacrònica pròpia d’una comèdia de Pemán en una llibreria de vell.

És el variat menú de fal·làcies que comencem a escoltar a casa nostra amb motiu de la vaga educativa, atribuir a l’infrafinançament autonòmic la causa de no satisfer com cal les demandes. Una veritat a mitges (mentida completa, per tant). Perquè, si bé és veritat que tenim un finançament insuficient, escudar-s’hi davant qualsevol reivindicació ha esdevingut un mantra. Ja passà fa dos anys quan Sanitat deia que no pujava el sou als metges perquè estàvem infrafinançats. Però, tot i tindre aquest problema, PP i Vox abaixen els impostos als més rics —el de Successions i donacions, el de Transmissions, el de Patrimoni, etc.— i, alhora, rebutgen 3669 milions que el govern central va proposar al gener; oferta que fou desestimada seguint els dictats de Feijóo. La conclusió és òbvia: hi ha diners per a allò que volen. I l’educació, com la sanitat, no estan entre les seues prioritats. Res que no sabérem. Cinisme destil·lat, vaja. O com diem a casa, ens pixen damunt i diuen que plou.