Que ve el llop?

La veritat és que estic una mica farta del missatge de por que gent interessada ens està transmetent, una vegada més.

Només hi ha una manera possible per aturar la por a la dreta i la ultradreta (si és que hi ha alguna diferència entre els dos partits). I és no voltar-los mai.

Tan fàcil com això. No és gens difícil. Més aïna tot el contrari. És molt fàcil. No agafem la papereta ni la fiquem al sobre en el moment de votar ja està.

Que ens volen vendre el seu marc disfressat amb allò de tan dolents que som la gent de l’esquerra i, sobretot les feministes radicals. Si és que només ens falten les cues i les banyes per a ser definitivament diablesses ben dolentes. O bruixes. Ser bruixa, en tot cas sempre és més divertit.

En qualsevol cas, ens volen silenciades i sense fer massa soroll perquè elles i ells intenten vendre’ns el “seu” discurs. Però serà que no els el comprem.

Les feministes tenim discurs propi. No necessitem ser “tutelades” ni adoctrinades per ningú, perquè el feminisme és transversal i recorre tot l’espectre polític. Així, de la mateixa manera que el masclisme no entén de dretes o d’esquerres, és senzilla i planament, masclisme, per molt que el vulguen disfressar, el feminisme tampoc entén de dretes o d’esquerres.

I, malgrat que a la dreta i ultradreta els coste de reconèixer, sempre s’acaben beneficiant d’aquells drets que s’han aconseguit amb governs socialdemòcrates més enllà que solten per la boqueta tot el que, en massa casos, haurien de repensar abans de parlar.

D’aquí a un any hi haurà eleccions autonòmiques, municipals i, si no s’avancen (que no ho crec) generals. Serà l’hora de la veritat. L’hora de dipositar el nostre vot a l’urna. Ahí demostrarem la nostra coherència entre les queixes, la por al llop, o la conformitat amb què el llop se’ns menge. Ahí demostrarem la nostra manera d’estimar i de protegir els serveis públics com l’educació, la sanitat o la dependència. I deurem exigir que, no sols es mantinguen aquests serveis públics. No, devem exigir que es milloren tots i cadascun.

I jo, que soc de sempre una preguntona, hui em pregunte: tot el personal docent que divendres va omplir els carrers i places de València, aniran a votar i votaran progressisme? O pel contrari votaran a qui els està maltractant? No estic derivant responsabilitat, senzillament vull fer una crida a la coherència.

La possibilitat d’una privatització de la “joia de la corona” que són els serveis públics per enriquir amics i familiars, no és cap broma. Sols ens cal mirar a la Comunidad de Madrid per adonar-se de com se les gasten quan governen sols o en companyia quan tenen majories absolutes. Això sí que és el llop, però ben negre i ben fosc i amb uns queixals que fan por i mal.

Però al llop el podem evitar (i en aquesta idea vull insistir) amb el gest senzill del nostre vot. Només cal ficar una papereta que no siga la de la dreta o la ultradreta. Ens hi juguem molt.

Entre altres coses ens hi juguem el futur nostre i el de la gent que ve darrere. Com a dones i com a ciutadanes. Com a dones perquè ja veiem el que pensen, per exemple de les violències que patim per haver nascut dones. I com a ciutadanes, perquè ja han començat a retallar recursos per a l’atenció, per a la prevenció i, sobretot per a la sensibilització contra aquestes violències que tant de mal fan encara a tota la societat. Perquè quan una dona o una criatura és assassinada, falla tota la societat que devia haver-la protegit. No ho podem perdre de vista.

Així les coses, només cal un gest ben senzill perquè el llop no puga aplegar al Palau de la Generalitat i, per tant, governar-nos. Cal NO VOTAR-LOS. Després que cadascú vote a qui vulga del bloc progressista. Així de fàcil.

I em continue preguntant, llançarem per la borda l’esforç que ha fet tanta gent al llarg de molts anys perquè aquesta gentola de la dreta i la ultradreta s’enriquisquen encara més privatitzat els serveis públics?

Per mi no quedarà que vagen, després de les pròximes eleccions a l’oposició, que prou mal han fet i continuen fent encara.

Al llop el podem aturar entre totes i tots gràcies al senzill gest de no votar-los. Així de fàcil. Així d’eficaç. No els votem! Totes i tots eixirem guanyant. Estic segura.