Chaves Nogales i Carlos Mazón

He llegit amb gran interés un parell d’obres del periodista i escriptor, Manuel Chaves Nogales (Sevilla, 1897-Londres, 1947): 'La vuelta a Europa en avión. Un pequeño burgués en la Rusia Roja' (Libros del Asteroide ha publicat l’obra completa) i el recull de contes de la Guerra Civil 'A sangre y fuego: Héroes, bestias y mártires de España', possiblement un dels seus llibres més referenciats. El primer és un diari de viatge, francament insòlit per modern i agosarat, estem en l’any 1928, que conta l’experiència del periodista, aleshores redactor en cap de l’'Heraldo de Madrid', de tres mesos volant per Europa amb avió (un avió de 1928!) visitant diferents països que va recollir en 26 cròniques.

París, Zurich, Berlín, Moscou, Venècia.., són algunes de les ciutats que visita i analitza amb la mirada sempre perspicaç, amb una pulsió cosmopolita, innovadora, que resulta un oasi refrescant en aquella Espanya rural i aïllada del món. És una prosa lleugera, dinàmica, avant la lettre, buida de retòrica fútil (molt a l’ús aleshores en la premsa) i rica en matisos i valoracions adobades amb la cultura i la intuïció de l’escriptor.

De vegades escriu reflexions que als ulls de hui poden semblar estrafolàries o políticament incorrectes, són cròniques de fa cent anys, però sempre mantenen un to de franca honestedat que les fa digeribles un segle després. La visió de Rússia, pocs anys després de la revolució d’Octubre, és precisa i brillant, com el pas del temps ha demostrat.

'A sangre y fuego', la segona, em recorda de seguida l’al·lusió que l’expresident de la Generalitat, Carlos Mazón, va fer a les Corts amb motiu de l’aprovació de la polèmica llei de la Concòrdia que posava fi a la de la Memòria Històrica del Botànic. Són contes basats en episodis verídics de la Guerra Civil que posen en relleu la independència del periodista a l’hora de criticar la violència dels dos bàndols en conflicte, tot i que ell sempre fou lleial en la defensa de la república i la democràcia. Esta seria la idea de Mazón.

Però, clar, la diferència és abismal: Chaves Nogales fou un periodista valent que va contar la veritat sense por. En canvi, Mazón passarà a la història com un polític mentider, amb actituds mesquines i miserables, que va amagar la veritat per salvar la pell davant la justícia per la seua part de responsabilitat en la mort de 230 persones.

Suscríbete para seguir leyendo