Les Balears paral·leles

Ja fa uns mesos que tenia pendent el llibre de Gabriel Ensenyat Pujol, 'Arrels balears? El subterfugi balearista' (Palma, Illa, 2025) i he de confessar que ha estat una lectura ben enriquidora perquè, amb rigor acadèmic i una prosa que es fa llegir, l'autor va analitzant i desmuntant les tesis d'alguns balearistes que, com passa amb el nostre blaverisme, s'entesten a separar les nostres cultures de l'origen comú que tenim, i que prové de les terres de més al nord, als peus dels Pirineus. El llibre d'ensenyat, que va rebre el premi Ciutat de Manacor d'Assaig Antoni M. Alcover 2025, es publica prologat pel catedràtic valencià Ferran Garcia Oliver, que fa una repassada als paral·lelismes entre les tesis valencianes secessionistes i les de les Illes Balears on hi ha "una casta més o menys il·lustrada, en la qual no falten erudits locals de mitja capa, gasetillers que confonen la ploma fàcil amb l'estilet, algun tonsurat sovint rampellut i, també, il·lustres doctors universitaris, amb títol de catedràtic fins i tot, que habitualment han exercit de ris en un país de cecs" -en paraules Garcia, ben encertades.

L'assaig històric i polític que fa Ensenyat sobre l'anomenat “balearisme” i sobre la construcció d'una identitat específicament balear separada de la catalana, ens fa entendre com aquest discurs s'ha construït amb arguments pseudohistòrics i pseudolingüístics, sovint impulsats des de posicions polítiques espanyolistes. Uns discursos que pretenen debilitar o negar els vincles evidents de les Balears amb la resta del nostre domini lingüístic. Per una altra banda, Ensenyat mostra com el concepte de "balearitat" ha estat sempre poc consistent, atés que per raons històriques i geogràfiques evidents, cada illa ha experimentat dinàmiques pròpies i la idea d'una unificació d'identitat balear és molt recent i, a més, poc sòlida. Així, per exemple, Ensenyat demostra com s'ha construït un relat identitari alternatiu on s'intenta presentar el mallorquí, el menorquí o l'eivissenc com llengües completament separades del català, i critica aqueixes interpretacions per considerar-les ideològicament motivades per qüestions polítiques més que no científicament fonamentades en evidències reals.

Les tesis d'Ensenyat, no per ser les més coherents i contundents, hem d'oblidar-les: les Balears tenen arrels històriques i culturals lligades a l'espai català; el “balearisme” contemporani ha utilitzat sovint arguments poc científics, i la identitat balear moderna ha estat instrumentalitzada políticament, especialment des dels sectors espanyolistes.

Tot això que passa a les Illes veïnes i estimades, té el seu paral·lel ací, entre els valencians. Per desgràcia.

Suscríbete para seguir leyendo