Anar l'aigua per la darrera taula

No hi ha res per a tota la vida. Qualsevol circumstància té un colofó. Ho expressa amb claredat la locució verbal 'anar l’aigua per la darrera taula'. Significa que una cosa es troba a punt d’enllestir. També pot referir-se a una alteració d’orde, descontrol o revolada. Amb eixe sentit, l’emprava Tereseta “la del Café”, com em conta la seua filla. Ella deia 'raer' en compte de 'per ladarrera'. La taula és l’espai limitat entre dos cavallons per on passa l’aigua. Quan esta arriba a l’última, el reg del camp està finalitzant.

Estos dies es jubila Pepe Garrido, un bon company de treball. Per a ell, laboralment, 'va l’aigua per la darrera taula'. Han sigut anys de realitzar més esforços del que tocava, sense esperar res a canvi. Mai s’agrairà prou tot el que ha dedicat a l’Ajuntament. Pense com passa de ràpid el temps. Crec que la millor recompensa que s’enduu és la tranquil·litat per haver actuat sempre correctament. Sovint passa que, quan algú abandona, venen els aplaudiments que no es tingueren en els moments durs. No obstant això, són benvinguts.

Pense que 'va l’aigua per la darrera taula' el tema de les reivindicacions del món docent. Esperem que s’arribe a una solució favorable. Em quede amb una realitat: no simplement s’han deturat sinó que s’han mobilitzat de manera exemplar. Necessitem sentir que la societat té sensibilitat contra les injustícies i reacciona. El fet que s’ensenye el valor de la mobilització a l’escola ajuda que les noves generacions entenguen el més positiu d’eixa acció.

No sé què passa, però per a alguns dels referents del món de la comunicació comença a 'anar l’aigua per la darrera taula'. Em preocupa perquè les causes no són la salut ni l’edat de jubilació. Trobe que Àngels Barceló té molt a dir precisament ara, en este ambient polític tan embolicat. En el mateix cas està Carlos Alsina. Resultarà difícil oblidar els seus programes dedicats a la barrancada. També Bernardo Guzmán se’n va a una nova destinació. Admire la seriositat, respecte i esperit crític de les seues paraules.

En definitiva, el principi acaba penjant el cartell de “fi”, com en les pel·lícules. Agrade o no, res pot evitar que al remat 'vaja l’aigua per la darrera taula'. El final no pot conformar-se amb un plor. Ha d’aspirar a ser el principi d’un somriure.