El ball de màscares de la Diputació de València

En este ball de màscares que resulta de vegades la política institucional, assistim les últimes setmanes atònits a un espectacle de mercadeig que reflexa el que no hauria de ser la bona política. I és que el Partit Popular, instigat pels interessos personalistes de Ens Uneix, porta tres anys desmantellant, peça a peça, la Diputació de València que tant ens va costar bastir des del govern progressista entre 2015 i 2023. Aquell govern encara recent, va aconseguir erradicar el vell model de favors depenent del color polític per a instaurar un sistema de repartiment dels dinersbasat en criteris objectius, justos i transparents. Eixe era (i encara és) el model de Compromís: una institució al servei de tots els pobles, independentment del seu color polític. 

Fem una miqueta de balanç d’estos tres anys de "gestió" del PP, Ens Uneix i VOX: el PP ha entrat a la Diputació com un elefant en una cristalleria o, millor dit, com un liquidador de tot el que fera olor de modernitat, transparència i cultura sense censura. S’han carregat de soca-rel les polítiques de medi ambient en plena crisi climàtica, han porgat el personal de la casa sense cap tipus de vergonya i han matat l’àrea de cultura, que han sotmés a una censura que ens retorna als pitjors anys del zaplanisme. Símbols de l'excel·lència cultural com el MUVIM o la Institució Alfons el Magnànim han sigut denigrats fins a convertir-los en mers instruments de la seua agenda ideològica i de retorn a una Diputació en blanc i negre.

La Diputació ha tornat a ser l'agència de col·locació de familiars i amics en la tornada de l’enxufisme i el favoritisme territorial dels anys de Rus. El cas de la parella de Pérez Llorca, enxufada de manera descarada, és només la punta de l’iceberg d'una llista de favors que fa olor de naftalina. El model Mompó consisteix a ajudar exclusivament els pobles del seu color polític i dels qui li fan de pinça i castigar la resta, una distribució "a dit" de subvencions partidistes que ens retorna a l'època en què els alcaldes i alcaldesses havien de besar la mà del cacic de torn per poder canviar un fanal.

I per si no fóra prou este panorama de degradació institucional, s'hi afig la gestió i el relat oficial de la tragèdia de la dana. Les mentides de Mompó i el seu intent de tapar les vergonyes i cobrir l’esquena de Carlos Mazón són d'una indecència intolerable, contradiccions que s’han tornat a evidenciar esta mateixa setmana amb les declaracions davant la jutgessa de Catarroja, Nuria Ruiz, per part de l’alcaldessa de Torrent, Amparo Folgado, en què ha assegurat que va telefonar Mompó el dia de la DANA a les 18.00 h, un fet que ell nega des del principi i que el portarà per tercera vegada a declara davant la jutgessa.

En este context, resulta difícil de pair que el PSOE de Diana Morant haja estat plantejant-se les últimes setmanes la possibilitat de fer-li de crossa al PP de la Diputació de València i pactar uns pressupostos encallats per la incapacitat d’un govern empantanat. Però es veu que la memòria dels socialistes és molt curta, i han preferit obrir la possibilitat d’aprovar els pressupostos de la Diputació a canvi de canviar-se de màscara en este ball i entrar en el joc del cortijo del govern, un cortijo condicionat per VOX des de fa tres anys. L’escenari és profundament preocupant i convertiria els socialistes en còmplices directes d'un model clientelar, opac i profundament nociu per a la ciutadania de cada poble. Perquè seria un acord que no obeeix a un canvi de model, sinó a fer el mateix que fan ells: quedar-se amb una part del pastís i castigar pobles no afins.  

Compromís ens mantindrem al costat de la ciutadania que mira atònita com es canvien la carasseta quan els interessa.El model de Diputació que amaga les misèries de Mazón, que col·loca la dona del president de la Generalitat i que utilitza els diners públics com si foren el seu patrimoni privat, no és el model de Compromís. I, sincerament, no hauria de ser el model de cap partit que es diga a si mateix d'esquerres. Com es poden validar els pressupostos d'un govern provincial que es dedica a encobrir la negligència d’un govern que ha costat 230 vides? Com es pot mirar cap a un altre costat mentre en tres anys han bloquejat sistemàticament totes i cadascuna de les nostres propostes sobre habitatge, serveis socials o emergències, tan necessàries ara mateix? Com es pot mercadejar amb un govern que ha desmantellat injustament la Diputació en benefici d’uns pocs? 

Ara és l’hora del poble, i per això Compromís ens mantindrem en la ferma oposició a la corrupció moral i al retorn del passat més fosc de la nostra terra. Per responsabilitat amb els valencians i les valencianes, la nostra posició és i serà un "no" rotund a ser còmplices del seu joc polític. És el moment i ens trobaran enfront.